Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
La xarxa de seguiment de papallones diürnes a Catalunya (CBMS)
Realització d’un transsecte de seguiment de papallones diürnes a Sant Marçal Montseny Durant els primers setze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informació rellevant sobre l’impacte dels canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en la biodiversitat de Catalunya Museu de Ciències Naturals de Granollers La xarxa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, denominada Catalan Butterfly Monítoring Scheme CBMS, va néixer l’any 1994 amb l’objectiu principal de mesurar amb precisió els canvis d’abundància de les poblacions de ropalòcers i poder-los relacionar amb diferents factors…
tentacle
Anatomia animal
Apèndix mòbil mancat d’esquelet característic de diferents grups d’invertebrats cefalòpodes, cnidaris, ctenòfors, poliquets, gastròpodes, lamel·libranquis, etc, amb funcions molt diverses segons l’animal, però bàsicament sensitivo-exploratòries, tàctils, olfactives o gustatives i també locomotores o prensores, per a mantenir-se fixos o capturar preses.
paral·leles
Esport
Aparell gimnàstic emprat en competicions masculines, que forma part del programa olímpic, consistent en dues barres paral·leles de fusta polida, dura i elàstica, de 3,50 m de longitud cadascuna i distants 42-48 cm, que descansen damunt quatre muntants de ferro verticals i fixos, d’alçada regulable.
És emprat per a practicar exercicis de força, sosteniment i oscillació Les anomenades paralleles asimètriques són emprades solament en competicions femenines, formen part del programa olímpic i les dues barres, de 2,40 m de longitud, són collocades a altures diferents la superior a 2,30 m i la inferior a 1,50 m de terra
casa
Història
A la corona catalanoaragonesa, conjunt de servidors fixos que eren al servei dels infants reials des que aquests complien dotze anys; la casa del primogènit gaudia de categoria superior, i la comitiva anava precedida d’un gonfanoner portador de les insígnies i de l’estandard de l’infant.
Era anomenat també, impròpiament família
aparellatge
Electrònica i informàtica
En una installació elèctrica de potència, conjunt d’aparells fixos que serveixen per a maniobrar, per exemple, obrir o tancar un circuit, llegir valors o regular-los, com és ara tensions o freqüències, o detectar fenòmens, tals com la connexió o desconnexió espontànies d’un interruptor automàtic, etc.
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric,…
Els Urgellès, pare i fill
Una família sorprenent, la dels Urgellès El pare era un home amb vocació d’empresa el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa I un altre fill, Fèlix 1845-1919, fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i passà del sector tèxtil al…
pastadora
pastadora
Oficis manuals
Màquina que permet de pastar la farina i l’aigua mecànicament, en l’elaboració del pa, i que consisteix en una pastera, fixa o dotada d’un moviment de rotació, proveïda d’uns braços, dotats d’un moviment circular o fixos, respectivament, que en introduir-se dins la massa la treballen.
paral·leles asimètriques
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística femenina format per dues barres de fibra o de fusta, de 2,4 m de llargada i de 42 a 48 mm de diàmetre, i uns muntants fixos que les suporten en altures diferents, l’un a 2,6 m i l’altre a 1,8 m.
La pagesia a la tardor de l’edat mitjana
Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…