Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Hidrologia 2014
Hidrologia
L’any hidrològic 2013-2014 L’any hidrològic va ser, en general, més sec que altres anys Contràriament a la percepció que es pot tenir, pel fet que va ploure força durant l’estiu, les dades mostren que tant els cabals mitjans com els volums d’aigua aportats pels rius catalans van ser inferiors i en alguns casos força inferiors a les mitjanes històriques En canvi, la distribució per mesos dels cabals dels rius va mostrar que era atípica, i és el que va caracteritzar aquest any hidrològic Els cabals màxims anuals acostumen a produir-se durant els mesos de tardor o primavera, fruit d’episodis de…
Els primers establiments humans a les Balears
Poblat calcolític de so n'Olesa, Valldemossa, ~2500-1300 cal aC amb ocupacions fins a l'època romana al complex adjacent de son Ferrandell JG Actualment es considera del tot demostrat que els primers establiments humans a les Balears, i particularment a Mallorca, tingueren lloc entre el VII i el VI millennis aC Les proves adients i les dades obtingudes mitjançant les anàlisis del radiocarboni o carboni 14, que fonamenten aquesta tesi, procedeixen de tres jaciments prehistòrics situats a les serres de calcària juràssica del nord de l'illa la cova de son Muleta Sóller, Mallorca Occidental, l'…
El marc històric del romànic de la Selva
Art romànic
Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les divisions que puguin fer els geògrafs o fisiògrafs, només interessa assenyalar aquí les…
La cultura del foc
“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…
Les comuniats pre-urbanes: territori i assentaments
Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…
Santa Maria de Palautordera

Santa Maria de Palautordera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall de la Tordera, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Trentapasses (límit sud-oriental del terme), al peu del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús N, Sant Celoni E, Vallgorguina SE, Vilalba Saserra S, Llinars del Vallès SW i Sant Pere de Vilamajor W El terme, de forma sensiblement rectangular, s’estén per la vall inferior de la Tordera, abans que aquest riu, unit a la riera de Trentapasses, prengui la direcció NE vers Sant Celoni i la Batllòria Pel S li fa de límit la riera de Trentapasses, que segueix parallela a la carretera C-35 provinent de Granollers Conflueixen a la Tordera la majoria de torrents que solquen el municipi per la dreta la…
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, el més extens del sector del Montseny.
Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny,…
Els sòls dels Països Catalans
Consideracions generals sobre els sòls dels Països Catalans Els inventaris i la cartografia Els inventaris i l’estudi de la distribució dels sòls en el paisatge són treballs encaminats a un millor coneixement del medi natural, els quals permeten determinar la seva potencialitat i serveixen de base per a la planificació del desenvolupament i l’ordenació del territori en general La importància atorgada per alguns països als mapes de sòls és elevada i ve d’antic Així, la memòria que s’illustra 1924 duu un exordi que diu "D’aquesta memòria se n’imprimiran 10 500 còpies, de les quals 1500 seran…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…