Resultats de la cerca

Canvià els estudis d’economia pel periodisme Compromès amb la revolució maoista, fou funcionari d’afers culturals de la seva província natal, de la unió d’escriptors de la qual fou membre Publicà, sobretot, contes Tot i que les seves primeres obres exaltaven la vida dels camperols sota el comunisme, fou considerat desafecte al règim Bandejat al camp, se li prohibí escriure fins el 1979, que fou rehabilitat La seva obra posterior, molt més realista i irònica, amb títols com ara  Shuidi zhang’ai ‘Obstrucció subaquàtica’, 1981, és considerada la més reeixida

Fou funcionari de l’Administració del Reial Estat de l’Albufera de València Traduí del francès la novella Las Batuecas 1820 i escriví uns Sueños poéticos de 37 quintetes, Poesías para la Real Maestranza de esta ciudad a la venida de los Reyes nuestros Señores en 1827 i altres poemes, publicats al Diario de Valencia , entre els quals En los dies del nostre rey Fernando 1830, dedicat a Ferran VII en la seva onomàstica, i que passa per ser un dels primers poemes de sensibilitat romàntica escrits en català a València

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN

Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”

Fou funcionari a les colònies holandeses d’Indonèsia 1838-58 per escrúpols de consciència tornà a Europa L’any 1860 publicà la novella Max Havelaar Of, De Koffie-veilingen der Nederlandsche Handelsmaatschappij ‘Max Havelaar, o la subhasta de cafè de la Societat Comercial Holandesa’, sàtira que denuncia l’egoisme dels colonitzadors i de les classes altes indígenes, considerada una obra cabdal del s XIX holandès També publicà Minnebrieven ‘Cartes d’amor’, 1861, les narracions breus Ideen 1862-77, les peces teatrals Vorstenschool ‘Escola de prínceps’ i Aleid i De Geschiedenis van…

Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo 1964

Llicenciat en medicina per la Universitat Nacional de Seül, l’any 1983 entrà a treballar com a funcionari tècnic i administratiu de l’Organització Mundial de la Salut Dins d’aquest organisme internacional fou cap d’iniciatives contra la pòlio a l’àrea de l’oest del Pacífic 1990-94, director del Programa Mundial de Vacunes i Immunització 1994-2000 i, des del 2000, ocupà la direcció del programa Aturem la tuberculosi Des del 1998 participà activament en un procés de reforma del funcionament intern de l’OMS i el 2003 en fou nomenat director general Morí en l’exercici del càrrec

Essent funcionari de correus 1941, fou un dels fundadors del primer sindicat de Guinea, la Unió de Treballadors de Correus Collaborà en la creació del Reagrupament Democràtic Africà 1946 i fou secretari general del Partit Democràtic de Guinea 1952 Alcalde de Conakry 1955 i diputat a l’assemblea nacional francesa 1955, fou elegit primer president de la República de Guinea 1958 Reelegit en les eleccions presidencials successives 1961, 1968, 1974, 1978 i 1982, instaurà un règim revolucionari nacionalista i panafricanista, acostat ideològicament a l’URSS al principi i, a partir dels…

Funcionari calvinista de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals 1632, fou enviat 1647 a Nova Amsterdam per a reorganitzar-hi l’administració S'enfrontà als colons i afavorí els interessos de la Companyia, però el 1653 establí un govern municipal autònom Perseguí els traficants d’armes i de licors i els luterans, i combaté els suecs de Delaware Atacat per l’almirall anglès Richard Nicolls 1664 en nom del rei Carles II d’Anglaterra, els colons li refusaren ajut i s’hagué de rendir, després de signar un acord que garantia els drets dels colons holandesos