Resultats de la cerca

Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cilleni i de la nimfa Dríope Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’ Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hellenística i per influència de la poesia bucòlica La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà…

També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gallicana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques Sovint apareixen combinats amb el saltiri Els primers himnaris purs independents daten del segle IX A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici Els primers exemples notats daten del segle XI Molts dels himnaris medievals són, en realitat, llibres…

Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb…

Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d…

Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o…

Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…

El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva Joan Crosas guitarres, mandolina, bouzuki i veu, Joan Vilamala acordió, harmònica, percussions i veu, Dolors Roca guitarra i veu, Ramon Estrada piano i Josep Casadesús contrabaix i veu El grup es dissolgué el 1986 El grup edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folc, a cançons d’…