Resultats de la cerca

Doctor en medicina, psiquiatre, psicòleg i terapeuta supervisor cognitivoconductual Fou fundador i director fins el 2004 del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona Juntament amb Ramon Bayés i Joan Massana fou un dels introductors a Catalunya de la psicologia conductista i experimental i una de les veus més autoritzades en el camp de l’estudi de l’ anorèxia Més enllà de la pràctica professional a l’Hospital Clínic i de la docència, el 1964 creà la Fundació Galton, que pocs anys més tard es convertí en un gabinet de psicologia i psiquiatria…

Jugà a l’Sferic de Terrassa, club on començà d’entrenador el 1965 Després d’anar al Mollet i al Ripollet, la temporada 1976-77 tornà al club de Terrassa, amb el qual debutà com a tècnic a la divisió d’honor Posteriorment entrenà el Sentmenat 1982-83, el Tordera 1983-86, 1990-91, l’Igualada 1986-90 i el Vilafranca 1991-93, sempre a la màxima categoria Amb el Sentmenat fou subcampió d’Europa 1983, amb el Tordera guanyà la Copa de la CERS 1986 i amb l’Igualada, fou campió de Lliga i subcampió de la Copa del Rei 1989 La temporada 1993-94 la començà al Cambrils, a primera divisió, i l…

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, exercí d’empresari Fou president del Cercle d’Economia 1984-87 i impulsor de la seva fundació, del Patronat de la Universitat Ramon Llull 1994-2001, del qual fou un dels grans impulsors i des del 2013 membre del comitè d’honor, i de la comissió de control de la Caixa —de la qual en fou conseller— Era germà del financer i industrial Joan Corominas S’interessà per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau Corominas Fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des…

El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England…

Fundat l’any 1992, és un dels equips de futbol sala femení més destacats d’Espanya Fou constituït per un equip masculí coincidint amb la inauguració del Pavelló Municipal de Gironella El primer president fou Ramon Costa, que ocupà el càrrec fins el 2001 L’any 1993 es creà la secció femenina gràcies a un grup de jugadores provinents de Berga La temporada 2003-04 la secció femenina ascendí a la divisió d’honor estatal i des de llavors ha jugat a la màxima categoria del futbol sala femení Guanyà en quatre ocasions la Copa de Catalunya de futbol sala femení 2007, 2009, 2010, 2011 Per…

Començà a jugar amb deu anys al Tívoli PPC, en què desenvolupà tota la seva trajectòria El 1944, amb només tretze anys, guanyà els títols individual i per equips al Campionat de Catalunya i la segona edició del Campionat d’Espanya femení Entre el 1944 i el 1951 guanyà tots els títols estatals d’individuals, dobles i mixtos que es disputaren, en què sumà 13 títols En els Campionats de Catalunya guanyà set cops el títol individual 1944, 1945, 1947-50, 1952, set cops el d’equips 1944-48, 1951, 1952 i cinc vegades el de dobles femenins 1945-48, 1951 i el de dobles mixtos 1946, 1947, 1948, 1951,…

Defensa que es formà a les categories inferiors del CHP Blanes, en el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor La temporada 1992-93 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual jugà fins la 1995-96 i guanyà una Copa del Rei 1994, una Lliga d’honor 1996, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions de Montreux 1995 Després d’una temporada a l’Alcobendas 1996-97, jugà dos anys al Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 1999 Tornà al Blanes, on jugà tres temporades i guanyà la seva segona Copa del Rei 2001, i les…

El punt d’unió és anomenat cim i els dos extrems cames Quan el xebró és representat sol a l’escut, l’amplària de cadascuna de les seves cames té dues parts de les set de l’amplària de l’escut, i quan es representa en nombre es van reduint