Resultats de la cerca

Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fugitive Kind 1960, A View From the…

Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981,…

Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans volia fer-se popular a fi…

Després de debutar en sèries de televisió, protagonitzà la comèdia Popeye 1980, de R Altman Aviat revelà les seves aptituds còmiques amb films com The Survivors 1983, de M Ritchie, Moscow on the Hudson 1984, de P Mazursky, Club Paradise 1986, de H Ramis, o Good Morning, Vietnam 1987, de B Levinson Però aconseguí la popularitat amb Dead Poets Society 1989, de P Weir, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, Awakenings 1990, de P Marshall, Hook 1991, de S Spielberg, The Fisher King 1991, de T Gilliam, i, sobretot, Mrs Doubtfire 1993, de Ch Columbus Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Jumanji…

Com a futbolista, ocupà la posició de defensa lliure i es distingí per un extraordinari sentit posicional en el camp Fou 103 vegades internacional i del 1970 al 1977 fou el capità de la selecció de la República Federal d’Alemanya, amb la qual assolí la Copa del Món 1974 i la Copa d’Europa de Nacions 1972 Amb el Bayern de Munic, club en el qual jugà del 1958 al 1977, guanyà tres vegades la Copa d’Europa de clubs 1974, 1975 i 1976 i una vegada 1976 la Copa Intercontinental, i a la RFA fou campió de Copa en 1966, 1967, 1969 i 1971, i de Lliga en 1969, 1972, 1973 i 1974 El 1972 i el 1976 rebé la…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Començà a cantar al cor de l’església i aprengué a tocar la guitarra Després de passar tres anys en un reformatori per assalt a mà armada, el 1951 començà a cantar i a actuar professionalment en clubs de Saint Louis influït per músics de blues com T-Bone Walker i Elmore James, influència a la qual afegí un dinamisme personal i un gran sentit de l’espectacle El 1955 el seu ídol, Muddy Waters, el posà en contacte amb la discogràfica Chess i enregistrà  Maybellene , que el projectà a la fama El gran promotor de Berry fou Alan Freed, discjòquei creador del terme rock-and-roll Berry creà l’…

En finalitzar els seus estudis d’art dramàtic, el 1950 constituí un grup escènic independent Nuevo Teatro, que renovà l’escena argentina en la dècada del 1960 A partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica Des del 1974 residí a l’Estat espanyol Entre les seves primeres interpretacions cinematogràfiques destaquen Don Segundo Sombra 1969 de M Antín, La mafia 1971 de SL Torre-Nilsson, Cría cuervos de C Saura, i Arriba Hazaña 1977 de J Chávarri Després interpretà, entre d’altres, Las huellas borradas 1999 d’E-G Lipschutz, Plata quemada 2000 de M Piñeyro, Mi abuelo es un animal 2000 de…

Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment ha actuat, entre moltes…

Fundat amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, posteriorment adoptà el nom de Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges fins el 1996, any que canvià el nom per l’actual i rebé suport i participació institucionals, i adoptà un criteri més general Celebrat al llarg d’una setmana i escaig al mes d’octubre, manté una secció oficial de cinema fantàstic, al qual s’han incorporat les seccions Òrbita, de produccions inèdites de l’any anterior en gèneres contigus al fantàstic, especialment el thriller Noves Visions 2003, de caràcter més experimental Panorama…