Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…
la Roca d’Albera
la Roca d’Albera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès des del cim de la serra de l’Albera (roc dels Tres Termes, 1 128 m alt, al límit amb el municipi de la Jonquera, a l’Alt Empordà) i la plana regada a la dreta del Tec (fins a la confluència de la riera de Vilallonga i la riera de la Roca, que formen el Tanyarí, afluent, per la dreta, del Tec).
La part muntanyosa del terme és boscada alzines sureres el bosc de la Roca , el bosc Negre Hi ha serradores de fusta El sector de la vall és ocupat gairebé del tot per la vinya 383 ha, 319 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, en menor proporció, per arbres fruiters 63 ha, 14 d’albercoquers, 19 de cirerers i 29 de presseguers La part més septentrional és regada pel canal de l’Albera hi ha 2 ha d’hortalisses No hi ha ramaderia El poble 991 h agl 1982 142 m alt es formà al voltant de l’antic castell de la Roca , situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de…
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc…
Quaderns d’Història Tarraconense
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona, Secció d’Arqueologia i Història.
De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista oficial de la…
Aranjuez

Fraçana principal del palau d’Aranjuez
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajo, a la confluència d’aquest riu amb el Jarama.
És un centre agrícola important horticultura cereals i oliveres en el secà, i tendeix a convertir-se en satèllit industrial de Madrid Incorporada a la corona pels Reis Catòlics, Carles III la convertí en la seva residència favorita Hi fou signat el conveni d’Aranjuez 13 febrer de 1801, pel qual l’armada espanyola es posà al servei de Napoleó per lluitar contra la Gran Bretanya Anys més tard 1808 la ciutat esdevingué, primer, escenari de la revolta contra Godoy motí d’Aranjuez , i després ocupació francesa d’Espanya, seu de la Junta Suprema Central governativa del regne El palau d’Aranjuez ,…
Pirineus Orientals
Regió administrativa
Departament de França, a la regió administrativa d'Occitània.
La capital és Perpinyà Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa, que comprèn l’antiga província del Rosselló vegueries de Rosselló, Vilafranca de Conflent i Cerdanya-Sallagosa i sotsvegueries de Vallespir i Capcir i la vegueria llenguadociana de la Fenolleda, llevat de la vall de Santa Creu, incorporada a l’Aude, malgrat la voluntat expressada per llurs habitants d’ésser adscrits a la prefectura de Perpinyà, a la qual se sentien més lligats econòmicament i tradicionalment Incloent-hi aquesta excepció, coincideix amb el territori conegut com a Catalunya del…
Capri

Vista de la ciutat de Capri
CC Wonderful Pics
Illa
Illa de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica De la…
Wrocław

Plaça del mercat, cor neuràlgic de Wrocław
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, a Silèsia, Polònia, situada vora l’Oder.
La mitjana de temperatura és de 9,3°C, i les precipitacions són d’uns 570 mm anuals És el centre comercial i industrial més important de Silèsia maquinària tèxtil, confecció, metallúrgia, indústria paperera, alimentària, química i del tabac, arts gràfiques i nus de comunicacions port fluvial, nus de ferrocarrils i carreteres Centre d’ensenyament superior Uniwersytet Wrocławski im Bolesława Bieruta, fundada el 1945 Entre els monuments de la ciutat cal remarcar la catedral de Sant Joan Baptista segles XIII-XIV, les esglésies gòtiques, com Santa Magdalena, amb portada romànica del segle XII, la…
sonorització
Cinematografia
Tècnica consistent a incorporar el so a una pel·lícula cinematogràfica.
Per a aquest fi, la pellícula duu una banda sonora on són enregistrats els diferents sons diàlegs, música i sorolls o efectes especials mitjançant una pista o unes quantes En el cinema sonor, hom empra, per a l’enregistrament del so, generalment el sistema òptic, però en certs casos és utilitzat bastant el sistema magnètic cinematografia, per a la qual cosa la pellícula duu incorporada una pista magnètica, adherida o bé disposada al damunt d’aquella, a un costat del quadre de la imatge L’auditori destinat a efectuar la sonorització ha d’ésser condicionat i adequat acústicament i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina