Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
Vicente Aleixandre
Vicente Aleixandre
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
Passà la infantesa a Màlaga Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española 1950 fou sobre el tema amor i poesia Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39 Des del primer llibre Ámbito 1928 fins a Espadas como labios 1932 i La destrucción o el amor 1934, el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original Arrencant del simbolisme sobretot del de Juan…
Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)
Literatura catalana
Obra poètica completa de Jordi Sarsanedas, publicada l’any 1989.
Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del…
El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes
A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…
Els illots mallorquins
Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un…
estrofa
Literatura
Grup de versos que constitueix un període rítmic i que adopta denominacions diverses, segons el nombre de versos que la integren i la combinació de llurs rimes.
la Maçana
Vista de la Maçana
© Fototeca.cat
Parròquia
La quarta, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, situada a la vall de la ribera d’Ordino, dita també ribera de la Maçana.
Hi ha els pics més alts de les Valls el pic alt de Coma Pedrosa 2 946 m alt i el pic del pla de l’Estany 2 851 m alt L’agricultura i la ramaderia hi constitueixen encara les principals fonts de riquesa, bé que darrerament hi han pres un increment considerable el comerç, l’hoteleria, la construcció de zones residencials i els esports d’hivern a Arinsal i Pal Havia estat la parròquia més poblada d’Andorra 87 focs el 1176, però actualment ocupa el cinquè lloc El poble 4 406 h 2006 1 240 m alt és a la confluència del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino L’església parroquial de Sant Iscle és…
textura
Alimentació
Conjunt de propietats físiques d’un aliment que depenen de la disposició i les característiques físicoquímiques (densitat, viscositat, tensió superficial) i biològiques de les partícules que l’integren.
És un caràcter sensorial que influeix en l’acceptació Els processos tecnològics la modifiquen, i per a restaurar-la poden ésser emprats texturitzants La reologia té un gran interès en l’estudi de la textura dels aliments
asclepiadàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 250 gèneres que integren unes 1.900 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint volubles i suculentes, de distribució tropical i subtropical.
Presenten fulles oposades o verticillades, simples, enteres i sense estípules flors regulars, bisexuals, solitàries o agrupades en inflorescència cimosa i corolla de cinc sèpals amb apèndixs corona L’ovari és semiínfer, de dos carpels, que contenen diverses rengleres d’òvuls, i un llarg estigma Els estams, lliures o soldats a la base, tenen apèndixs sovint units al gineceu el pollen és agrupat en tètrades o pollinis El fruit té dos follicles i les llavors exhibeixen villà Es caracteritzen també per posseir tubs lactífers i secretar diversos glucòsids i alcaloides Les asclepiadàcies es…
encèfal

Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina