Els illots mallorquins

Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí; com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça.

Jesús R. Jurado

Els Illots mallorquins (2.2), entre els principals espais naturals de Mallorca.

Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral. La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana (Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc.). Són tots ells de relleu aspriu i violent. Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable compost de calcarenites quaternàries i calcàries miocenes, més baixos i planers: Guardis, Moltona, Pelada i altres. Pràcticament, la resta són només esculls litorals, d’importància biològica més petita.

Els illots presenten biomes reduïts, però a la vegada conserven espècies relictes, rares a la costa. Pot assenyalar-se així la flora de Ses Malgrats, amb la bufera arbustiva, Diplotaxis catholica subspècie ibicensis i altres rareses.

Entre la fauna, els valors són diversos. L’endemisme més notable és la sargantana balear, amb races pròpies al Colomer de Formentor, Ses Malgrats, el Toro, i el grup de Guardis i Moltona. Els tenebriònids, entre els invertebrats, és el grup amb més diversitat microinsular d’endemismes baleàrics.

Quantitativament, el grup més important és el de les aus marines. N’hi ha colònies molt diverses i nombroses a Ses Malgrats, on són presents pràcticament totes les espècies de les Balears. Són molt importants també les colònies d’ocell de tempesta del Toro, la de baldriga cendrosa del Pantaleu, i la de falcó de la reina d’Es Colomer de Formentor.

En el passat, els illots eren sotmesos a alguns usos que podien comportar determinats impactes: hom hi introduïa bestiar (cabres sobretot) per aprofitar les magres pastures que oferien; s’hi collien ous i polls de les aus marines, o s’hi caçaven conills, prèviament introduïts. Aquests usos han desaparegut quasi per complet, i sols la presència ocasional d’algun turista agosarat trenca la tranquil·litat de l’indret. En alguns illots la proliferació de la rata negra (Rattus rattus), que no forma part de la fauna autòctona de les Balears, pot arribar a constituir una amenaça per a les colònies d’aus marines.

Tots els illots són protegits legalment, com a Àrees Naturals d’Especial Interès.