Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Iraq 2010
Estat
Uns 50000 soldats nord-americans es van quedar a l’Iraq per donar suport a les tropes iraquianes, després de la finalització oficial de la missió de combat © US Army / Daniel Herrera A mitjan gener es va signar a Bagdad un memoràndum d’acord sobre una associació energètica estratègica entre la Unió Europea i l’Iraq El Programa d’Acció per al període 2010-15 defineix les prioritats per a la cooperació futura desenvolupament d’una política energètica en benefici del poble iraquià i la seguretat dels abastiments energètics entre les diferents parts L’Iraq, que ocupa el tercer lloc mundial en…
Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i traductor.
Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…
, ,
Alfons X de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1252-84).
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del…
, ,
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Les festes de Sant Joan a Ciutadella
Vista de Ciutadella, taula de Santa Rosalia , segle XVII MDC / FT A Menorca, les obreries rurals, com d’altres institucions de l’Europa medieval i moderna, van ritualitzar i festejar el seu protagonisme social a través del cavall A Ciutadella es crearen jocs cavallerescos en els quals la preeminència de l’estament nobiliari va esdevenir central i que, com a Oristany, a l’illa de Sardenya, i a Sinj, a Croàcia, s’han mantingut fins als nostres dies Malgrat els fonaments medievals de les institucions i els valors que les originaren, els elements principals d’aquestes festes, tal com es coneixen…
poder de postulació
Dret processal
Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador, dels quals en alguns casos —judicis verbals, actes de conciliació, etc— el dret vigent a l’Estat espanyol permet de prescindir o que admet com a assessors.
positivisme
Dret
Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions, sense que això signifiqui que siguin indiferents al jurista les motivacions ètiques o els judicis de valor sobre les lleis, ni que practiqui un relativisme moral, ni que defensi l’obligació en consciència d’obeir la llei sigui com sigui aquesta.
El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme
procurador d’ofici
Dret
Persona, designada per torn i nomenada pel col·legi de procuradors, encarregada de representar, en els judicis civils, els litigants que han obtingut o simplement sol·licitat el reconeixement del dret de justícia gratuïta i, en les causes criminals, els querellants que han obtingut o sol·licitat el reconeixement d’igual dret o els processats o encartats que no han utilitzat el dret a designar procurador.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina