Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
ramalina
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les lecanoràcies, en forma d’arbrets laciniats, rígids o penjants, sovint molt sorediats, que es fan sobre escorces d’arbres i sobre roques.
Reietó
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
basidiolíquens
Micologia
Grup de líquens que comprèn una quinzena d’espècies, totes tropicals, de tal·lus foliaci o esquamós, formats per simbiosi entre fongs basidiomicets, probablement pròxims a les teleforàcies, i cianofícies (Scytonema, Chroococcus).
llapó
Protistologia
Agrupament d’algues microscòpiques incrustants, a vegades amb molses i líquens, que formen capes verdes i viscoses sobre superfícies (teules, rajoles, etc) exposades a la humitat o sobre objectes submergits a l’aigua.
La flora i el poblament vegetal de l'alta muntanya
De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
col·lematàcies
Micologia
Família de líquens, de l’ordre de les cianofilals, de tal·lus foliaci, esquamulós o crustaci, més o menys gelatinós quan és humit, amb gonidis del gènere Nostoc
, apotecis lecanorins i espores gairebé sempre pluricel·lulars.
Són importants els gèneres Collema i Leptogium
cladoniàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre dels lecideals, de tal·lus format per dues parts: un tal·lus primari, foliaci, esquamós o crustaci, i un tal·lus secundari, erecte, d’estructura radiada, el podeci
, portador dels apotecis
.
crustaci | crustàcia
Micologia
Dit del tal·lus d’una gran part dels líquens mancat de còrtex inferior i que viu fortament adherit a la superfície del substrat (roca, escorça, etc), en el qual fins i tot pot penetrar.
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…