Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
Papies
Història
Nom (del grec medieval παπίας, ‘preceptor’) amb què és conegut l’autor d’un famós lèxic emprat a totes les escoles, des del segle XI fins al període de l’humanisme.
Anomenat Elementarium doctrinae rudimentum o De significatione verborum i, més correntment, Papias vocabulista , recull una gran quantitat de mots, testimoni de les fonts innombrables des d’Isidor i Priscià fins a Macrobi i Remigi d’Auxerre que feu servir el seu compilador
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
àrab
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de les llengües semítiques.
Gramàtica i sintaxi Bé que hom pot distingir-hi diverses varietats, procedents de les diferents parles preislàmiques, hom entén per llengua àrab la parlada al centre d’Aràbia al segle VII, anomenada àrab literari o clàssic , i en la qual fou escrit l’Alcorà L’expansió de l’islam, l’ortodòxia del qual no permet la traducció del llibre sagrat, obligà a l’estudi de la llengua, la qual, ultra aquesta necessitat religiosa, esdevingué aviat llengua administrativa, comercial i literària dels països islamitzats La combinació de —generalment— tres de les vint-i-vuit consonants de què consta l’alifat…
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
Històries troianes
Literatura catalana
Traducció catalana medieval de la Historia destructionis Troiae (1287) de Guido delle Colonne, elaborada entre el 1367 i el 1374 per Jaume Conesa, protonotari de la cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
L’obra L’obra, dividida en trenta-cinc llibres i coneguda també com Lo Troià , conta, seguint la línia cronològica dels esdeveniments, tots els fets relacionats amb la destrucció de la ciutat de Troia S’inicia a Tessàlia, on el rei Peleu Pèlies, segons la tradició, amb l’esperança d’evitar perdre el tron, envia el seu nebot Jàson a buscar el velló d’or a la Còlquida Jàson aconsegueix el velló gràcies a l’ajuda de Medea, però durant el viatge els argonautes entren en el territori de Troia, domini del rei Laomedont, la qual cosa origina l’enfrontament amb els grecs, que conclou amb…
interllengua
Lingüística i sociolingüística
Llengua totalment inventada o derivada d’altres llengües naturals mitjançant la simplificació, que és usada en la comunicació internacional o intergrupal. L’esperanto, per exemple, és una interllengua basada en lèxic germànic i romànic.
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina