Resultats de la cerca

Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti…

Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…

Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el  Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a…

Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric…

L’origen de la població actual de Cervià de les Garrigues s’ha de cercar al segle XIII L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “ in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi ”, gaudint de les mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi De fet, la història de Cervià va ser parallela a la de l’Albi fins a la fi de l’antic règim Com en el cas de l’Albi, l’església de Cervià s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on encara roman Malauradament gairebé no hi…

Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum , que feu servir com a base del seu  Llibre de manescalia  ~ 1424-36, un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana…

Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1569 Menys…