Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
candidiasi
Patologia humana
Infecció produïda per la proliferació dels fongs del gènere Candida, especialment per l’espècie Candida albicans.
S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…
Emil Du Bois-Reymond
Biologia
Filosofia
Fisiòleg i filòsof alemany.
Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…
Els anèl·lids
El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…
rajada

Rajada
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels raids
que pertanyen al gènere Raja
.
Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba unes 15 espècies, quatre…
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…
Exercici físic i sistema nerviós
El sistema nerviós intervé en l’exercici físic activant diversos mecanismes que d’una o d’altra manera coordinen l’acció dels músculs esquelètics i de diversos teixits de l’organisme Aquests mecanismes són molt complexos, per bé que, de manera esquemàtica, es pot considerar que hi incideixen a dos nivells D’una banda, el sistema nerviós és el que regula el nivell de contracció, o d’acció en general, dels diferents grups musculars implicats en un determinat moviment o posició corporal, concretament mitjançant l’estimulació de les unitats motores D’altra banda, el sistema nerviós…
defecació
Biologia
Expulsió de la femta per l’anus.
És un acte reflex que s’inicia quan l’ona peristàltica del còlon terminal fa passar el contingut fecal al recte i produeix la distensió d’aquest i la necessitat de defecar La distensió del recte provoca la dilatació de l’esfínter intern de l’anus, mentre que la dilatació de l’esfínter extern de l’anus es fa per acció voluntària Això, juntament amb la participació dels músculs abdominals, fa que la contracció reflexa del còlon terminal expulsi la femta continguda en el recte El centre de la defecació és a la medulla lumbosacra i les vies aferents pertanyen al simpàtic i…
fructosa
Química
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
La fructosa natural és fortament levogira α D 2 0 D = -92° activitat òptica, fet que donà lloc al seu primer nom, levulosa La D- fructosa CH 2 OHCO CHOH 3 CH 2 OH fou sintetitzada per E Fischer el 1890 Hom fabrica la fructosa per hidròlisi àcida de la inulina , polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d’unitats de D- fructofuranosa, la qual és una forma cíclica de la fructosa A les cèllules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada segons les vies metabòliques de la glucòlisi, gràcies a la seva fosforilació, a α-D-fructosa-6-fosfat catalitzada per l’enzim…
neurona

Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en aferents que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina