Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Tamenghest
Ciutat
Capital del wilāya de Tamenghest, Algèria.
Petita població de tuàregs, al Sàhara d’Algèria, al massís d’Ahaggar Centre administratiu i de comandament militar i parada del servei transsaharià d’Alger a Zinder S'hi establí Ch E de Foucauld 1905 i hi fou assassinat
Agadèz
Ciutat
Capital del departament d’Agadèz, Níger.
Situada als contraforts del massís d’Aïr, és una cruïlla de rutes caravaneres vers l’Ahaggar i el Ténéré, que l’ha convertida en un centre de comerç i mercat agrícola Fou fundada el 1920 per tuàregs procedents de Fezzan
Torrent

Cementiri dels Moros o dolmen de Puig Roig, a Torrent (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a l’W del massís de Begur.
Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…
Wuyi Shan
Serralada
Serralada de la Xina sud-oriental, que s’alça fins a 2.000 m d’altitud.
És la part més elevada del massís del Zhejiang i Fujian, de roques arcaiques i primàries, que separa la conca mitjana del Iang-Tsé de les regions costaneres S'estén en direcció SW-NE pel límit entre les províncies de Jiangxi i Fujian
Vallespirans
Poble
Poble (983 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat al punt més alt de la serra que divideix les aigües de la riera de Vallespirans o de Carnalets de la de les Llosses, on aquella desguassa.
La parròquia Sant Esteve existia des del 1123 i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll De l’antiga església romànica resten només els murs i la nau fou profundament transformada l’any 1759, quan hom hi construí també un massís campanar
aranya
Indústria tèxtil
Peça que, amb el seu moviment de rotació, torça la metxa i l’enrotlla a la bobina, en les màquines metxeres.
És constituïda essencialment per dos braços, l’un massís, per a equilibrar l' aranya en el seu moviment de rotació, i l’altre, ranurat, amb una plaqueta allargada, anomenada aleta, a l’extrem, que colloca la metxa a l’entorn de la bobina
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans
Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la Penya Roja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de Migjorn 1226 m i vorejada de barrancs espectaculars, com el de la Llibreria, prop de la Sima…
Rin del Nord-Westfàlia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya que s’estén des de la conca del Münster al N fins al vessant septentrional del massís esquistós renà al S, i des del Weser a l’E a la frontera belgoholandesa.
La capital és Düsseldorf Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les regions més…
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina