Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
Sant Pere de Jou (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
En el document datat l’any 1094 en què el comte Artau II rep del comte de Pallars Jussà, Ramon V, els béns que amb anterioritat havien estat pactats entre Artau I i el mateix Ramon V, s’esmenta entre les viles de la Vall d’Àneu cedides la villam Ove , identificada amb l’actual Jou esment que es correspondria amb la primera menció d’aquesta població altmedieval La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’…
Església de Malpartit (Torrefarrera)
Art romànic
El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174 Tot i això, la primera …
Sant Llorenç de Soses
Art romànic
Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’…
Sant Bartomeu de Massalcoreig, abans Sant Salvador
Art romànic
El poble de Massalcoreig es localitza a l’extrem sud de la comarca, a uns 30 km al sud-est de Lleida i a uns 6 km al sud de Fraga, al marge esquerre de l’últim tram del riu Cinca, poc abans de fusionar-se amb el Segre L’origen del topònim s’ha de buscar en la construcció àrab manzil Qurays , que designa un assentament Quaraysi dels àrabs del nord Segurament, la conquesta d’aquest territori s’hauria de relacionar amb la caiguda de Fraga l’any 1149 La construcció de l’edifici parroquial es devia fer parallelament a la colonització del lloc L’església no surt esmentada en l’ Ordinatio ecclesiae…
Sant Pau del Mercadal (Lleida)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de Sant Pau del…
Carles Nadal i Gaya

Carles Nadal
Periodisme
Periodista.
Germà d’ Eugeni Nadal i Gaya i Santiago Nadal i Gaya , es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, especialitzat en romàniques L’any 1956 s’incorporà a la redacció de La Vanguardia , diari per al qual escriví regularment articles sobre política internacional, i del qual fou redactor en cap d’aquesta secció des de la mort del seu germà Santiago 1974, a més de responsable de la secció d’opinió Escriví en aquest diari fins a la mort, i des del 1976 hi tingué una columna dedicada, Week-end político mundial Compàgina el periodisme amb la docència com a professor de Llengua…
Pep Callís
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums rurals en vies de…
Al’fred Garrievic Šnitke
Música
Compositor rus.
Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch Ruber el 1946 després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J Golubev i N Rakov 1953-58 Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972 Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris Nagasaki , 1958 i cantates Aconsellat per P Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i síntesi de…
Carreras

Els germans Carreras i Aragó, Gaietà, Josep, Francesc i Lluís (d’esquerra a dreta, de dalt a baix)
© Xavier Carreras
Família d’argenters i joiers fundada per Francesc Carreras i Matas
(Mataró 1750 — Barcelona 1821), que s’establí a Barcelona el 1766.
Fou tanmateix el seu fill Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 — 1862 qui adquirí notorietat fou argenter i joier d’Isabel II 1845 i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà Carreras i Aragó Barcelona 1825 — 1878, Josep Carreras i Aragó Barcelona 1828 — 1868, Francesc Carreras i Aragó Barcelona 1832 — 1881 i Lluís Carreras i Aragó Barcelona 1835 — 1907, metge eminent La casa, que canvià de…
José Luis Cuerda Martínez
Cinematografia
Realitzador, guionista i actor cinematogràfic castellà.
S'inicià a televisió l’any 1977, per a la qual realitzà El túnel i Mala racha , i més tard Total 1985 En cinema ha dirigit Pares y nones 1982, El bosque animado 1987, premi Fantasporto i menció d'honor al Festival de Sant Sebastià, Amanece, que no es poco 1988, que es convertí en un clàssic del surrealisme cinematogràfic, La viuda del capitán Estrada 1991, La Marrana 1992, Tocando fondo 1993, Así en el cielo como en la tierra 1995, La lengua de las mariposas 1999, Goya al millor guió adpatat i premi Ondas la millor director, el curt Primer amor 2000, La Educación de las hadas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina