En el document datat l’any 1094 en què el comte Artau II rep del comte de Pallars Jussà, Ramon V, els béns que amb anterioritat havien estat pactats entre Artau I i el mateix Ramon V, s’esmenta entre les viles de la Vall d’Àneu cedides la villam Ove, identificada amb l’actual Jou; esment que es correspondria amb la primera menció d’aquesta població altmedieval.
La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’oficialat d’aquesta vall. El 1553 la parròquia de Jou era servida per tres conrectors, que passaren a ser vuit el 1723, per a reduir-se a tres el 1821. Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu. (MLIC)
A Jou es trobà, sota la paret d’un marge, una renglera de tombes de llosa separades entre si 1 m. La paret del marge tapava una cinquena part de l’extrem del peu dels enterraments, fet que fa pensar que les tombes foren fetes en un moment anterior. (JBM-MTC)