Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
mode frigi
Música
En la música medieval, un dels vuit modes eclesiàstics, format pels tetracords mi-fa-sol-la i si-do-re-mi.
notació

Notació musical moderna: A, claus; B, alteracions; C, valors de les notes i de les pauses; D, divisions proporcionals d’una nota; E, allargaments i lligadures
© Fototeca.cat
Música
Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del segle V substituïren l’alfabet grec pel…
actualitats
Cinematografia
Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.
Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc—, amb una…
pol·len
pol·len de carbassonera
© Fototeca.cat
Botànica
En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida i de 5 a 100 μ de diàmetre (els grans de pol·len
).
En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…
Aleksandr Nikolajevic Cerepnin
Música
Compositor i pianista rus.
Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…
música siríaca
Música
Producció musical pròpia de la tradició litúrgica siríaca.
S'ha transmès sobretot a través de les dues principals escoles modernes, la de Mossul Iraq i la de Charfet Líban, i ha estat coneguda a l’Occident gràcies al recull de JJeannin, Mélodies liturgiques syriennes 1924 Transmesa sobretot oralment, però amb una notació semblant a l’ecfonètica bizantina, la música siríaca té, com la bizantina i l’armènia, un sistema de vuit modes quatre d’"autèntics” i quatre de “plagals”, als quals hom dóna els noms àrabs Els reculls de melodies siríaques anomenats sovint, Beṯ Gāzā , que serveixen de models a moltíssimes d’altres, tenen les peces patró…
Xavier Gosé i Rovira

Xavier Gosé i Rovira
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina 1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire i L’Assiete au Beurre , que…
Jaume Codina i Vilà

Jaume Codina i Vilà
© Ajuntament del Prat de Llobregat
Historiografia
Historiador, polític i activista cívic i cultural.
Llicenciat en Filosofia i Lletres 1948, el 1970 es doctorà en geografia amb El Delta del Llobregat Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX , primera tesi redactada en català del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona Professionalment es dedicà a l’ensenyament, i en 1950-72 fundà i dirigí l’escola el Liceo Pratense Des del 1982 fins a la jubilació fou tècnic a l’Arxiu Nacional de Catalunya El 1957 fou nomenat alcalde del Prat de Llobregat, però el 1964 fou obligat a dimitir i represaliat per catalanista Fundà diverses publicacions locals clandestines Batec, Prat i Delta…
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina