Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Alfred Brendel

Alfred Brendel
© Fototeca.cat
Música
Pianista, compositor i escriptor austríac d’origen txec.
Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí Considerat un…
,
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al s VI Al s III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la marxa en…
Àlvar Valls i Oliva
Literatura catalana
Corrector de català, periodista, traductor i activista polític.
Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural 1967-74, s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel 1966-70 i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or 1970-76 Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA Exèrcit Popular Català Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l…
,
Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor, sociolingüista i editor.
Es llicencià en dret, i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats 1952-1956 Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya 1959, començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels principals…
,
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
Bach
Música
Família alemanya de músics originària de Turíngia.
Durant sis generacions, la dedicació a la música de molts dels membres de la família creà un cas únic de llinatge de músics Gairebé tots els Bach van ser brillants instrumentalistes, i la majoria dominaren la tècnica de més d’un instrument Alguns, com Johann Michael 1648-1694 o Johann Nicolaus 1669-1753, es dedicaren a la manufactura d’instruments Aquest interès per la luthieria es manifestà també en Johann Sebastian Bach , que estimulà l’evolució de la viola pomposa i contribuí al desenvolupament dels primers pianos de Silvermann Generalment la composició quedà reservada per als membres que…
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Novel·lista, contista i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista “Mirador” i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
batalla d’Austerlitz
Història
Militar
Batalla lliurada prop de Slavkov (en alemany Austerlitz
), Moràvia, on els exèrcits de Francesc II i d’Alexandre I de Rússia foren vençuts (2 de desembre de 1805) per Napoleó I, que acabava d’ocupar Viena.
Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg
Els apterigots o insectes sense ales
Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…