Resultats de la cerca

La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…

Format inicialment a la catedral de València, on consta que el 1623 era escolà de cant de la capella de música Posseïa una bona veu de contralt, raó per la qual obtingué diversos càrrecs cantor i tinent de mestre de capella a la catedral de Terol al març del 1628 mestre amb obligació de cantar a la catedral d’Albarrasí al maig del 1628, i el mateix càrrec a la seu de Sogorb Al setembre del 1634 obtingué una capellania de cant a la catedral de València, el capítol catedralici de la qual li encomanà la cura dels escolans i, a l’octubre del 1644, fou nomenat mestre de capella com a successor de…

I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que…

Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…

La primera notícia del lloc d’Albarca és de l’any 1152, en què era a mans de Ramon de Cervera el qual, el 29 de setembre del mateix any, juntament amb la seva esposa Ponceta, féu donació de l’església del lloc a Pere, capellà de Pinós, amb l’obligació de crear-hi una cavalleria No s’esmenta, però, el castell, que s’hauria retingut el donador i que no es troba ben documentat fins el 1182 Al juliol d’aquell any Ramon de Cervera va testar, deixant el castell al seu fill Guillem i, si aquest moria sense fills, a la seva filla i els seus descendents Pel que fa al seu origen, resta clar en aquest…

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…

En són un cas els censos sobre immobles