Resultats de la cerca

S'ordenà de sacerdot i estudià filosofia i teologia a València El 1755 sollicità autorització per convertir en molí paperer un batan situat a la riera del Molinar d’Alcoi El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència i que el 1757 fou introduït a l’oficina de l’estat El 1764 muntà una màquina de cilindres o pila holandesa, primera fàbrica que utilitzà aquesta màquina, aviat estesa a les altres fàbriques alcoianes Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers

S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna 1929 i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna 1938 Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la Universitat de Sàsser Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó a Saragossa el 1952 amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico , i en el VI Congrés a Sardenya el 1957

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província…

Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Comte Teleki von Szék Participà, com a ministre d’afers exteriors, en la negociació del tractat del Trianon després de l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys obligà a dimitir el govern d’Imrédy i, designat primer ministre 1939, ordenà l’ocupació de Rutènia Denuncià l’agressió nazi contra Polònia, i combaté les organitzacions pronazis hongareses Se suïcidà en senyal de protesta per l’atac nazi contra Iugoslàvia amb la connivència de l’exèrcit hongarès Com a geògraf té diverses obres de geografia econòmica i política, i executà un bon nombre d’obres de cartografia, especialment…

Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950  Los sucesos de La Granja 1953  Cortes de Cádiz 1982  Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…

S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre

Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França

Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona