Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
cinema nord-americà
Cinematografia
Cinema produït als EUA.
Començà amb les experiències d’Edison amb el seu cinetoscopi 1891 i els perfeccionaments posteriors de Lumière, que permetien la projecció sobre pantalla 1895 Ja el 1903 es produí una obra arrodonida The Great Traing Robbery , d’Edwin S Porter El treball artesanal deixà pas a una incipient indústria que acaparava mercats i orientava gusts Per anullar competències hom importà alguns talents europeus Maurice Stiller, Greta Garbo, Eric von Stroheim, FW Murnau, Josef von Sternberg, Ernst Lubitsch, entre altres, i es desenvoluparen uns gèneres determinats comèdia burlesca, melodrama de fulletó…
Ansietat
Patologia humana
Definició Hom anomena ansietat un trastorn caracteritzat per l’aparició d’una sèrie d’intenses manifestacions físiques i mentals d’alerta que no poden ésser atribuïdes a l’existència d’un perill o d’una amenaça reals De fet, com que el terme ansietat també és emprat per a designar una emoció normal, hom parla de tras torns deguts a l’ansietat per designar diversos estats patològics que es poden presentar en forma de crisis o bé d’una manera generalitzada i contínua L’ansietat és una emoció normal que es presenta en la vida quotidiana davant situacions que amenacen la integritat física, com la…
cinema alemany
Cinematografia
Cinema produït a Alemanya.
Nasqué amb la invenció, el 1895, del bioscop per Max Skladanowsky Fins a la guerra de 1914-18 la indústria del film menà una vida precària i el mercat es nodrí de la producció americana, francesa i sobretot escandinava Oskar Messter fou el primer productor Importà tècnics com Stellan Rye i actors com Asta Nielsen, de procedència nòrdica La primera gran companyia, la Union Projektion, fou creada per Paul Davidson L’obertura dels estudis de Tempelhof i de Nuebabelsberg donà consistència a l’estructura industrial just abans de l’inici de les hostilitats El bloqueig comercial obligà el país a…
Teatre i dansa 2017
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció L’Ajuntament de Barcelona va adquirir, per 1,3 milions d’euros, l’edifici del Teatre Tantarantana per incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació © Ajuntament de Barcelona / Anna Brega En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2017 va estar marcat per la reducció de l’IVA aplicable als espectacles culturals en viu del 21% al 10% a partir del mes de juny Aquesta davallada després de cinc anys, i un augment del 5,28% en els espectadors de pagament i del 6,90% en la recaptació dels teatres de Barcelona, va generar que l’exercici 2016-17 es tanqués amb un moderat optimisme Així,…
Música 2019
Música
Música clàssica El director rus Kirill Petrenko es va estrenar com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven © Orquestra Filharmònica de Berlín El director rus Kirill Petrenko va convertir el seu concert inaugural com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el 23 d’agost, en un extraordinari esdeveniment amb una poderosa versió de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven a la Philharmonie berlinesa Desbordat davant les ovacions del públic, l’hereu de Wilhelm Furtwängler, Herbert…
La innovació tecnològica en la indústria del gènere de punt
Antecedents Els inicis de la mecanització de la indústria del gènere de punt se situen a l’Anglaterra del final del segle XVI Als principals centres manufacturers anglesos de l’època, l’augment de la demanda del teixit de punt estava començant a esgotar el subministrament de teixidors manuals necessaris per a realitzar la producció Fou en aquest context que, a la localitat anglesa de Nottingham, William Lee inventà el 1589 el primer teler per a produir mitges de punt, que va tenir una influència decisiva en el futur de la indústria del gènere de punt La primera màquina d’agulla de bec o de…
L'urbanisme modernista
L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
Manufactura urbana i indústria rural
La societat catalana dels segles XVI i XVII era, per descomptat, una societat bàsicament agrària No sols, ben entès, pel paisatge, aclaparadorament rural, sinó, més aviat, perquè la producció de subsistències, en les condicions de l’època, reclamava una gran quantitat de treball, fins al punt d’absorbir gairebé la plena activitat de la majoria de la població Tot i així, l’agricultura coexistia amb una prou variada gamma d’activitats manufactureres, concentrades en viles i ciutats, i destinades, algunes, a satisfer una demanda allunyada Malgrat el caràcter sovint raquític o marginal d’aquest…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…