Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
Llibre jutge
Història
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot.
S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…
,
Santa Maria de Malloles (Perpinyà)
Art romànic
Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa Maliolas , i el…
Sentits de l’infant
Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera…
Mestre de Pedret

Absis de Santa Maria d’Àneu (finals segle XI), atribuït al Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana,…
Guillem de Torroella
Literatura catalana
Escriptor.
Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes…
,
Estanislau Torres i Mestres
Estanislau Torres i Mestres
© Fototeca.cat
Literatura
Esport
Escriptor i excursionista.
De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’…
, ,
mandé
Etnologia
Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau; tots els individus parlen llengües del grup mandé.
En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa
El plurilingüisme
Aquest mapa mostra que la diversitat lingüística no es troba distribuïda de manera uniforme per tot el planeta Dos estats en concret, Papua Nova Guinea i Indonèsia, acumulen un total d’unes 1500 llengües o, el que és el mateix, una quarta part de la riquesa lingüística del món Si a aquests dos països s’afegeixen Nigèria, l’Índia i Mèxic, s’arriba al nombre d’unes 2600 llengües, i si es té en compte la llista dels deu primers estats pel que fa al nombre de llengües els esmentats anteriorment més el Camerun, Austràlia, la República Democràtica del Congo, la Xina i el Brasil, el total és d’unes…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia Fora d’això,…
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina