Resultats de la cerca
Es mostren 751 resultats
Frísia

Frísia Vista del nucli de Stavoren
© Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Ljouwert Limita, a l’est, amb Groningen i Drenthe, al SE, amb Overijssel, i a l’oest i al nord, amb el llac d’IJssel i la mar del Nord Inclou quatre de les illes Frisones occidentals El terreny és en part sorrenc i en part argilós i és solcat per un gran nombre de canals, séquies i llacs, els principals dels quals són el Tjeuke, el Sloter, el Fluessen i el Sneeker Les argiles proporcionen bones pastures per a les famoses vaques frisones, d’una gran producció lletera, una bona part de la qual és transformada en formatge i mantega Hom conrea camps de patates, blat i…
Vilanova de la Ribera
Vilanova de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector esquerre del Riberal, toca només en un punt la Tet, entre els primers contraforts del massís calcari de Calça (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial.
En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt…
Fuerteventura
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, al SW de Lanzarote, de la qual és separada per l’estret de La Bocayna.
Al S, l’antiga illa de Jandía, avui unida per l’istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dóna l’aspecte allargat que presenta Fuerteventura D’origen volcànic, ofereix un relleu muntanyós, bé que sigui d’escassa altitud Jandía, 802 m Les roques volcàniques i les cendres ocupen la major part de l’illa, per la qual cosa, a part el clima, extremament àrid, és molt pobra i improductiva La seva pobresa es manifesta també en l’escassa població Puerto del Rosario, centre d’enllaç amb les altres illes, n'és el nucli principal 19 030 h 1996 Una agricultura molt pobra és la…
Cochabamba
Ciutat
Capital del departament homònim, a Bolívia.
Situada en un altiplà 2 559 m als contraforts del massís de Tumari Pel seu origen colonial, la ciutat té una planta regular, amb carrers amples i rectes, perpendiculars entre ells, edificis de poca alçada i abundosos espais verds, mentre que a la part exterior s’aixequen els nous barris industrials i residencials Centre d’una rica regió agrícola tabac, blat de moro, ordi, patates, fruiters, vinya i farratge i nucli industrial central termoelèctrica, indústria tabaquera, alimentària, tèxtil, metallúrgica i refineries de petroli, amb un oleoducte als pous de Sanandita i Camiri Nus de…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…
Massalió
Municipi
Municipi del Matarranya, situat a la vall mitjana del riu Matarranya, al límit amb Terra Alta.
La zona forestal 3 700 ha és ocupada per pinedes, garrigues i brolles L’aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu patates, farratge, cereals, hortalisses Al secà hom destina unes 1 800 ha a oliveres, 500 a vinya, 400 a blat i 400 a ordi Hi ha ramaderia ovina que aprofita 1 200 ha destinades a pasturatges i granges de porcs i d’aviram Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura trulls d’oli, a més de petits tallers tèxtils i una fàbrica d’objectes de pell Hi ha emigració, especialment vers Barcelona La vila 608 h 1996 359…
Maine
Regió de França, que constituí antigament el comtat del Maine, limitada al N per Normandia, a l’W per Bretanya, al S per l’Anjou i la Turena i a l’E per l’Orleanès i compresa actualment en els departaments de Mayenne i Sarthe.
Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important…
la Granja de Rocamora
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.
El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és…
Sucaina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a…
Palanques
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià.
El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina