Resultats de la cerca

Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i format també per l’IESE i les universitats de Harvard i Standford, amb el seu germà Josep Maria Rubiralta i Vilaseca  el 1966 creà l’empresa de material hospitalari Izasa i el 1967 la Companyia Espanyola de Laminació Celsa , que esdevingué una de les primeres empreses del sector de l’acer d’Europa i que dirigí Fou també filantrop i mecenes Entre d’altres, fou benefactor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i vocal de la Junta del Patronat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música L’any 1997…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1965, s’especialitzà en medicina interna i de l’aparell digestiu 1972 i es doctorà el 1979 a la mateixa universitat, d’on és professor titular des del 1985 Ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l' Hospital Clínic de Barcelona , d’on ha estat cap de secció del Servei d’Hepatologia 1979-2000 i consultor sènior 2000-10 President de la Societat Catalana de Digestologia de l’Acadèmia de Ciències 1983-84, de l’Associació Espanyola d’Hepatologia 1993-97 i del Patronat de la Fundació Museu d’Història de Medicina de Catalunya des del…

Llicenciat i doctor en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona Ha realitzat estudis de postgrau en economia industrial a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de les Illes Balears Fou director del departament d’economia i empresa i actualment és degà de la facultat de ciències econòmiques i empresarials El 1997 fou nomenat president del Patronat del Parc Nacional maritimoterrestre de Cabrera Director del màster universitari en gestió turística de la UIB, s’ha especialitzat en les temàtiques d’economia industrial…

Llicenciat en ciències químiques 1950 per la Universitat de Salamanca, es doctorà a la Universitat Tècnica de Karlsruhe Alemanya i feu un màster en administració d’empreses 1957-58 a la Universitat de Georgetown Washington Exercí de professor de química a la Universitat Nacional de Colòmbia i a la Universitat Javeriana 1952-55 Fou director del departament d’inversions en educació del Banc Mundial 1962-65, director de planificació educativa de la UNESCO 1964-68 i president del Centre Nacional d’Investigació per al Desenvolupament de l’Educació 1970-73 L’any 1990 fou elegit president del Club…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…

El lloc de Vilamorell és citat en un document de l’any 976 com a límit de Tonyà L’any 982, segons el precepte del rei Lotari, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia un alou a Vilamorell L’any 1108 el prevere Esteve, juntament amb els seus familiars, donà una propietat de Vilamorell a la canònica de Santa Maria de Lledó De l’església de Sant Genís de Vilamorell, se’n fa referència en dos documents del 1315, en un dels quals el cavaller Bernat de Vilar, de Vilamorell, declara no tenir-hi dret de patronat En l’altre, el bisbe erigeix un benefici a la capella i el dota amb rendes…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Vallformosa No degué passar de capella rural Fou domini del paborde de la seu de Manresa i del monestir de Sant Pere de la Portella, així com alguns particulars posseïren la quadra de Vallformosa El lloc és documentat des del 977 i l’església apareix esmentada el 1282 Degué dependre del paborde de Manresa, però el 1311 el patronat era exercit pel monestir de la Portella Al segle XIV la quadra de Vallformosa, no sabem si també l’església, era propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el…

Aquesta església fou la capella del castell de Selma L’esment més antic és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, feu donació testamental a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma de les cases i les vinyes que tenia a Selma Quan el castell fou donat als templers el 1142, la capella castral va passar a ser de patronat del comanador Elisenda de Fonollar li feu un llegat de 10 sous en el seu testament del 1247 Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot La visita prioral del 1567 en parla de la següent…

No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV aniversari…

Poques setmanes després d’aquesta celebració es creà el Centre d’Estudis Selvatans i, l’any següent, es publicà una part dels treballs presentats a l’Assemblea en els Quaderns de La Selva L’interès fou, doncs, el d’iniciar la publicació i divulgar estudis sobre la comarca Tanmateix, la publicació s’aturà per manca de recursos, de “tradició erudita de la comarca” i de participació de les institucions Amb la constitució del Consell Comarcal de la Selva s’aconseguiren els ajuts necessaris per a publicar la segona part dels treballs de l’Assemblea del 1983 1989 El tercer número 1990 marca l’…