Resultats de la cerca

No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV aniversari…

La finalitat del Cercle fou impulsar els estudis d’investigació i els de divulgació d’abast local i comarcal, així com organitzar reunions científiques, desenvolupar activitats culturals d’abast popular i instituir premis i ajuts En aquest sentit s’han desenvolupat els contactes i intercanvis amb les associacions, els collectius i els professionals que poden contribuir a un aprofundiment dels estudis locals, per tal de trencar l’aïllament en què acostumen a moure’s els investigadors i erudits locals El Cercle pertany al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Les…

És una de les figures més destacades de la seva generació Estudià al Conservatori de Tbilisi amb Anastasia Virsaladze El 1961 guanyà el primer premi del Concurs d’Intèrprets Soviètics, el 1962 la medalla de bronze en el Concurs Cajkovskij de Moscou i el 1966 el primer premi del Concurs Robert Schumann de Leipzig El 1981 debutà a l’Elizabeth Hall de Londres i aquell mateix any actuà amb la Reial Orquestra Filharmònica sota la direcció de J Temirkanov La temporada 1983-84 realitzà una gira per la Gran Bretanya amb l’Orquestra Simfònica de la Unió Soviètica i en 1987-88 ho feu amb diferents…

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, exercí d’empresari Fou president del Cercle d’Economia 1984-87 i impulsor de la seva fundació, del Patronat de la Universitat Ramon Llull 1994-2001, del qual fou un dels grans impulsors i des del 2013 membre del comitè d’honor, i de la comissió de control de la Caixa —de la qual en fou conseller— Era germà del financer i industrial Joan Corominas S’interessà per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau Corominas Fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des del 1967 i n’…

Fou un dels principals impulsors de la petanca al Maresme El 1966 formà la secció de petanca de la Penya Tres Taules, que el 1970 esdevingué el Club Petanca Mataró, del qual fou nomenat vicepresident El 1973 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Jugà ocasionalment a França i fou distingit amb la medalla de plata i el diploma de la Federació Francesa de Petanca 1977 Posteriorment, fou soci fundador de la Penya l’Esplanada i del Club Petanca Rocafonda de Mataró, i formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Petanca Creà les 24 hores de Petanca de Mataró i…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…

Estudià a Barcelona i completà estudis a París Deixeble de DMartí i Julià El 1920 fou comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per a informar sobre l’avanç de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia Fou director tècnic dels serveis psiquiàtrics de Catalunya 1936-39, secretari general del Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana, director dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt i vicepresident del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona Entre les seves obres cal consignar El alcoholismo…

Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i format també per l’IESE i les universitats de Harvard i Standford, amb el seu germà Josep Maria Rubiralta i Vilaseca  el 1966 creà l’empresa de material hospitalari Izasa i el 1967 la Companyia Espanyola de Laminació Celsa , que esdevingué una de les primeres empreses del sector de l’acer d’Europa i que dirigí Fou també filantrop i mecenes Entre d’altres, fou benefactor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i vocal de la Junta del Patronat Fundació Orfeó Català-Palau de la Música L’any 1997…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1965, s’especialitzà en medicina interna i de l’aparell digestiu 1972 i es doctorà el 1979 a la mateixa universitat, d’on és professor titular des del 1985 Ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l' Hospital Clínic de Barcelona , d’on ha estat cap de secció del Servei d’Hepatologia 1979-2000 i consultor sènior 2000-10 President de la Societat Catalana de Digestologia de l’Acadèmia de Ciències 1983-84, de l’Associació Espanyola d’Hepatologia 1993-97 i del Patronat de la Fundació Museu d’Història de Medicina de Catalunya des del…

Llicenciat en ciències químiques 1950 per la Universitat de Salamanca, es doctorà a la Universitat Tècnica de Karlsruhe Alemanya i feu un màster en administració d’empreses 1957-58 a la Universitat de Georgetown Washington Exercí de professor de química a la Universitat Nacional de Colòmbia i a la Universitat Javeriana 1952-55 Fou director del departament d’inversions en educació del Banc Mundial 1962-65, director de planificació educativa de la UNESCO 1964-68 i president del Centre Nacional d’Investigació per al Desenvolupament de l’Educació 1970-73 L’any 1990 fou elegit president del Club…