Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al…
llenya
Indústries forestals
Part dura dels vegetals que, tallada i feta trossos, hom destina a fer foc.
La llenya, bé que és emprada per algunes indústries, com la siderúrgica, la ceràmica, la d’adoberia, etc, és consumida en una gran part en el món rural, especialment en l’ús domèstic Als Països Catalans, el valor de la llenya produïda el 1971 era molt superior al del carbó vegetal, i representava el 10,4% del de la fusta Estadísticament, hom distingeix la llenya de coníferes pins, de la qual es feren, el 1971, uns 600 000 esteris, procedents de la Serralada Prebètica el Caroig, en primer lloc, el Prepirineu meridional del Ripollès al Montsec, amb centre al Berguedà, la Serralada…
Vallibona
Municipi
Municipi dels Ports, al vessant oriental de la comarca, a la capçalera del riu Cérvol, voltat completament de muntanyes: la serra de la Mola i la serra del Peiró de Vallibona, dins el terme de Morella, el tossal Gros (1 253 m alt.), les moles de la Clapissa i del Turmell (1 281 m) i la Talaiola (948 m), al S, i la pena de Bel (1 005 m alt.), al N.
El riu Cérvol travessa el terme de ponent a llevant, i rep els barrancs de la Font de Teis, de la Galallera i de la Teuleria, per l’esquerra Hi ha 7 750 ha de garriga, 500 de bosc de pins, alzines i roures, 810 de conreus de secà i 16 de regadiu La vila 90 h agl 2006, vallibonencs 666 m alt és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera A l’església parroquial l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, i una veracreu del s XVI, fetes a Morella, i un reliquiari del s XVIII El 1233, després de la conquesta cristiana, fou donada a…
Valldellou
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra al terme pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria, aquesta amb 842 m alt), afluent a la Noguera.
Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort…
la Iessa

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, situat als vessants de la serra de Javalambre (cim de Sancho, 1 506 m alt.).
Gairebé tot el terme, drenat per barrancs afluents del riu de Tòixer, és per damunt dels 100 m d’altitud Més de tres quartes parts del territori són incultes, i són cobertes de pins, savines i ginebres el sector més pla és ocupat pels conreus, principalment de secà 1 500 ha de blat i ordi i unes 100 de vinya el regadiu es limita a unes 35 ha hortalisses i blat La ramaderia ovina i el cabrum aprofiten els nombrosos pasturatges i practiquen la transhumància vers el sud Camp de Túria Hi ha explotació forestal Com tota la comarca, ha conegut una forta minva demogràfica,…
Enterrament del Cau de la Sepultura (Rubió)
Art romànic
Situació Planta d’aquesta tomba isolada i tallada a la roca Joan Enrich Aquest enterrament es pot localitzar en un bosc de pins a una altitud de 700 m, prop d’un camí de carro que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, passada la casa de Pedrafita, al pla del mateix nom, i més concretament a ponent de Cal Perdiu però dintre la partida de Cal Miquel Mapa 35-15391 Situació 31TCG837152 Necròpoli És una tomba isolada situada i excavada a l’extrem d’una roca molt erosionada, pertanyent a un adult i amb el cap situat a l’W Correspon al tipus d’extrems arrodonits,…
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en…
Castellàs

Vista general de Castellàs, al municipi de Noves de Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), drenat pel riu de Castellàs Antic municipi del Pallars Sobirà, annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la…
Nonasp
Municipi de Matarranya, a la confluència del Matarranya (que hi passa formant meandres molt pronunciats i constitueix, en part, el límit N del terme) i del riu d’Algars; aigua avall de llur confluència, desemboca al Matarranya la vall Major, procedent del veí terme de Batea.
El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m tossal de la Cogulla, 315 m alt tossal de la Cala, 336 m alt Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar La base de l’economia és l’agricultura El regadiu es limita a les ribes dels rius d’Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s’hi ha desenvolupat la cria de bestiar porcí en granges Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura elaboració de vins i olis Les mines de carbó han estat…
Estellencs

Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa, al vessant septentrional de la serra de Tramuntana (puig de Galatzó, 1 025 m).
Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara exclusivament agrària, però darrerament s’hi han desenvolupat les activitats turístiques i ha esdevingut centre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina