Resultats de la cerca

A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes Hom considera el mot muixeranga  com una deformació de la paraula moixiganga Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en localitats com l’Alcúdia 1984, on els balladors reben el nom d’ els Negrets , Castelló 2013, Vinaròs 2013, València 2014, Alacant 2014, Torrent 2015, Xàtiva 2016, Alginet 2016, etc A Algemesí Ribera Alta, l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica —hi ha muixerangues documentades des del 1724—, la…

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

Es formà a Madrid, i a París a partir del 1959 La seva obra és extremament diversa i el canvi periòdic d’orientació esdevé un mètode Estigué influït en un primer moment per l’informalisme, i als anys seixanta pel pop-art , el rastre del qual és una de les constants de la seva producció fins a avui Concep la pintura com una prolongació psíquica, que es debat entre l’automatisme i el control o entre la llibertat i els propis límits És una figura cabdal de la pintura espanyola contemporània Algunes de les seves sèries pictòriques més importants són Els grans caps 1963, Els automòbils 1968, Les…

El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’altres escultors…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es feu notar pel contrast amb l’ accionisme  aleshores vigent a la seva ciutat Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein , desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini Creà tant obres individuals com sèries, installacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo Al llarg del seu treball fou…

Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural a l’illa Fundà la revista Itaca , publicà l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial És autor de Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980,  Tria de poemes 1987, Mester d’amant 1992, Àmbit…

Els seus pares, que havien immigrat d’Instinción Almeria a Canet de Mar a la segona dècada del segle XX, ben aviat es traslladaren a Barcelona Estudià pintura amb Josep Oriol Baqué i Mercader, i posteriorment, pintura, gravat i dibuix a l’Escola de la Llotja, amb artistes com Francesc Labarta Freqüentà els ambients de l’època, com ara el Cercle Artístic de Sant Lluc Dedicada al paisatgisme, pintà indrets de Catalunya, Castella, Andalusia, les Balears, les Canàries, Venècia, Grècia, el Magrib, Cuba i Nova York Les seves illustracions a l’oli o els gravats acompanyaren obres d’escriptors com…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis als Estats Units L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM, a València, i responsable de la collecció i del programa d’exposicions Entre les exposicions que organitzà destaquen les de John Baldessari 1989, John Heartfield 1992, Antoni Muntadas 1993, Cildo Meireles 1994 o Francesc Torres 1996 El setembre del 1996 es convertí en director de la Fundação de Serralves de Porto, Portugal, on dugué a terme exposicions de James Lee Byars, Franz West i Gary Hill, i també n’organitzà la collecció És membre de…

A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del romànic i l’…

El mot del grec μῦϑος designa el resultat del fet de dir, enraonar o contar En el sentit de cosa dita, s’oposa a acció, activitat o treball, ja des dels poemes homèrics Com a resultat del fet d’enraonar fa referència a la paraula en diàleg i parlada, i s’oposa a la paraula escrita en literatura, la poesia té origen oral i la prosa el té en l’escriptura la poesia és, doncs, majoritàriament mitogràfica o mitopoètica, i la prosa comporta el naixement de la ciència i del rigor lògic, així com la literaturització dels recursos de mobilització de la llengua que eren propis de la poesia Cal posar al…