Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
internunci
Cristianisme
Ministre de la diplomàcia pontifícia que fa les funcions de nunci prop d’un govern quan no hi ha nunci.
Joan Nadal i Cañellas
Historiografia catalana
Bizantinista.
El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que…
Juan Antonio Orrego Salas
Música
Compositor i crític musical xilè.
Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical Chilena" 1949-56 i…
Sucre
Ciutat
Capital de l’estat i del departament de Chuquisaca, Bolívia.
És la seu del poder judicial El fet que la capital administrativa fos traslladada a La Paz ha influït en el dèbil creixement que ha experimentat la ciutat 106590 h 1973 i ha produït un estancament econòmic Situada a 2835 m d’altitud, té indústries alimentàries i del tabac, del ciment, de conserves de fruites, del calçat, de licors i de teixits Hi ha refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor, Real i Pontificia de San Francisco Javier, fundada el 1624 Fundada el 1538 per Pedro Anzúrez sobre un poblat indi, esdevingué el centre de l’explotació i el comerç de…
Ramon Alberdi
Historiografia
Cristianisme
Nom amb el qual fou conegut l’eclesiàstic i historiador basc José Ramon Alberdi Alberdi.
Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos…
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té jurisdicció sobre…
Santa Maria de Cadaqués
Art romànic
El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis” A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la pirateria en moltes ocasions Hi ha notícies de la…
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…
Jaume Marquès i Casanovas
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arxiver.
Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal…
Guifré II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga (1003-35).
Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell, potser en relació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina