Resultats de la cerca

Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…

La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99…

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bruges El 1960 ingressà al Reial Conservatori de Brusselles, on estudià amb Maurice Raskin i es diplomà l’any 1964 A partir del 1970 començà a estudiar viola de gamba de manera autodidàctica Membre de l’Ensemble Alarius de Brusselles del 1964 al 1972, aviat collaborà amb altres especialistes en música barroca, com Anner Bylsma, Frans Brüggen, René Jacobs i Gustav Leonhardt L’any 1972, amb l’encoratjament d’aquest últim, fundà una orquestra barroca, La Petite Bande, que pren el nom de la petita orquestra de JB Lully a la cort de Lluís XIV Amb La…

Alumne de GB Somis, fou un nen prodigi i quan tenia deu anys entrà com a violinista en l’orquestra del Teatro Regio de Torí Abans de ser enviat a perfeccionar-se a Roma en 1749-50, havia estat nomenat músic de cambra i de capella a la cort de la ciutat El 1754 anà a París, on participà en els Concerts Spirituels, i a partir de llavors començà una carrera de concertista internacional Compaginà la seva activitat com a violinista virtuós i el càrrec de primer violí del Teatro Regio -obtingut el 1770-, de violinista de la capella reial i de director de tota la música instrumental de la cort, lloc…

Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i també al…

Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra, orgue, …

Estudià composició amb CWood i ROMorris i direcció amb ABoult i M Sargent Fou director de música del Morley College de Londres 1940-52 i del Festival de Bath 1964-74, president de l’Òpera de Kent des del 1979 i del London College of Music des del 1983 El 1966 rebé el títol de sir El seu llenguatge musical, innovador sense assumir, però, l’avantguardisme més estricte, fa un ús ampli del contrapunt i les dissonàncies i incorpora elements del jazz i de la música popular De les seves obres destaquen quatre sonates per a piano 1937, 1962, 1973 i 1984, Concerto for Double String Orchestra 1938-39…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…

Inicià els estudis musicals amb Cyril Scott i el 1920 cursà composició a la Universitat de Reading amb G Holst, sota el mestratge del qual estigué novament el 1921 al Royal College of Music, on també estudià amb R Vaughan Williams Un cop acabada la seva formació, es dedicà a la docència, exercí de crític musical i compongué música per a un grup teatral itinerant Entre el 1947 i el 1968 ensenyà a Oxford i també a la Guildhall School of Music and Drama 1961-74 Dins del seu catàleg cal destacar les onze simfonies, compostes entre el 1935 i el 1979 La seva producció mostra una unitat musical,…