Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Alfonso Armada
Teatre
Periodista, dramaturg i director d’escena gallec d’expressió castellana.
Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001
José Maria Ferreira de Castro
Literatura
Novel·lista portuguès.
Realista, les seves primeres novelles reflecteixen la seva experiència d’emigrant, amb un propòsit testimonial Emigrantes 1928 i A selva 1930, visió dramàtica de la vida dels treballadors de cautxú a l’Amazones Eternidade 1933, Terra fria 1934, A tempestade 1940, A missão 1957 i A lã e a neve 1947 denuncien les injustícies socials dins l’esquema teòric del realisme socialista, perceptible especialment a A curva da estrada 1950, l’acció de la qual es desenvolupa a Espanya, a la vigília de la guerra civil O instinto supremo 1968 i Os fragmentos publicada pòstumament el 1975 foren…
Emili Boïls i Conejero
Literatura catalana
Poeta.
Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians 1962 de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana 1996 Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps El missatger poemes 1956-1960 1972, Nissaga poemes incivils 1962-1974 1977 i Les quatre estacions i un testament 1983, així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari 1956-1960 1973 i l’obra d’assaig El missatger ferit aforismes, pensaments, pregàries 1993
,
pictorialisme
Art
Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX.
Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics Entre els seus representants hi ha PH Emerson, H Kühn, FH Evans, A Stieglitz i E Steichen A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J Ortiz-Echagüe, J Pla-Janini, A Campañà, J Massana, etc
A dos vientos. Críticas y semblanzas
Literatura catalana
Recull d’articles en llengua castellana de Ramon Domènec Perés, la major part publicats a La Vanguardia entre el 1888 i el 1892 i recollits en volum el 1892.
Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya , del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…
La família dels Garrigas
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pin i Soler, publicada el 1887.
Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anullats per la història Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novella havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano 1867, i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat En aquest sentit, La família dels Garrigas era la primera…
Roman de la Rose
Poema didàctic i al·legòric francès en dues parts.
La primera 4 058 versos fou escrita per Guillaume de Lorris cap al 1236 i és un tractat amatori cortesà La segona 17 772 versos, redactada per Jean de Meung entre el 1275 i el 1280, és de caràcter satíric i ataca institucions, costums i creences amb un llenguatge incisiu i realista A Catalunya, la seva influència fou enorme i nombroses les imitacions àdhuc les noves rimades catalanes foren escrites en octosíllabs apariats, igual que el Roman Tanmateix, on s’evidencia clarament la seva influència és en L’arbre de filosofia d’amor , de Ramon Llull, i al poema Passio Amoris…
Pèire Pessamessa
Literatura
Escriptor occità.
La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de…
Jean Giono

Jean Gione
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Es donà a conèixer amb la publicació de la Trilogie de Pan Colline , 1926 Un de Baumugnes , 1929 Regain , 1930, narracions rústiques, d’ambient camperol, vivificades per una saviesa ancestral Que ma Joie demeure 1935 i Les Vraies Richesses 1936 palesen la seva actitud d’enemic de les ciutats i del maquinisme industrial i de defensor de la vida camperola, generadora de virtuts morals En unes experiències comunitàries divulgà el seu evangeli primitivista i anarquitzant, i el 1940, empès per les circumstàncies, el seu pacifisme Acabada la guerra, la seva obra fou renovada amb una dimensió…
Alfred Bruneau
Música
Compositor i musicòleg francès.
Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina