Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
Raúl Silva Henríquez
Cristianisme
Cardenal xilè.
Religiós salesià, participà en el concili II del Vaticà Fou bisbe de Santiago de Xile durant més de vint anys, en l’època de Salvador Allende i la d’Augusto Pinochet, durant els quals contribuí a la renovació de l’Església en aquell país En temps de la dictadura de Pinochet fou considerat la veu dels sense veu Setmanes després del cop d’estat del 1973 fundà el Comitè de Cooperació per la pau a Xile, juntament amb les altres esglésies cristianes, el rabinat de Xile i l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR Més tard fundà la Universitat Blas Cañas Les seves últimes…
Edward Fenech-Adami
Política
Polític maltès.
Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959 Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977 En 1987-96 fou primer ministre Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004 Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern A l’abril fou…
Bernat Peregrí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l’orde dels menors.
Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels ordes religiosos…
David Leonard Clarke
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia A Analytical Archaeology 1968, la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i de la…
Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
Organisme que agrupa els mestres d’escoles rurals de Catalunya.
Constituït com un àmbit de treball dels Moviments de Renovació Pedagògica, al costat d’altres àmbits com l’educació infantil, la primària, etc, promou reunions periòdiques itinerants dels mestres rurals de tot Catalunya per tal d’evitar l’aïllament i facilitar les relacions mútues i l’intercanvi d’experiències innovadores, a més de la creació d’espais d’intercanvi i reflexió sobre la pràctica educativa amb grups heterogenis Té l’origen en unes primeres jornades de l’any 1979 i ha continuat des d’aleshores amb una dinàmica pròpia S'ha destacat en l’oposició a la concentració dels escolars de…
Anglès
Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà (1857-1919), que començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902.
El seu fill, Jaume Anglès i Vilaplana 1888-1945, plantà el castellet al Tibidabo fins el 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d’art Sala Reig Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi més tard Sala Baby i el 1955 s’installà al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Anglès i Guzmàn, 1913-1978 A la dècada dels cinquanta, la família Anglès simultaniejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès WJanuszewski i putxinellis de l’escultor JMartrús Exemple de renovació de l’art dels…
Joan Coma Sarasols

Joan Coma Sarasols
FC Barcelona
Futbol
Dirigent de futbol.
Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols guanyà el…
Naum Gabo
Escultura
Escultor rus, naturalitzat nord-americà (1952).
El seu nom veritable és Naum Pevsner Promotor del constructivisme , després d’haver experimentat el cubisme, el 1914 n'establí les bases A Moscou, freqüentà el cercle de Tatlin S'establí a Berlín amb motiu de l’exposició d’art rus a la galeria Van Diemen 1922 Anà a residir a París 1932-36, on participà en el moviment Abstraction-Création , a la Gran Bretanya i als EUA Ha treballat el seu art, profundament original i conseqüent amb els principis establerts en el seu Manifest Realista 1922, amb pulcritud i amb una renovació de materials constant, i el tema és un motiu per a la…
inversió
Música
Versió per a moviment contrari d’un tram melòdic.
La inversió, també anomenada ' inversus ', s’utilitza principalment en contextos imitatius com ara el cànon o la fuga, sense que això exclogui la seva presència en contextos homofònics Brahms Simfonia núm 1 , opus 68, III, Un poco Allegretto e grazioso , compàs 1 i següents, clarinet La inversió suposa, per exemple en una fuga, un recurs de variació que permet una certa renovació del material així com la possibilitat de noves combinacions temàtiques També es pot combinar contrapuntísticament un tram melòdic amb la seva inversió JS Bach El clavicèmbal ben temprat , vol 1, fuga VI, BWV 851,…
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina