Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
cor de Maria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, originària de la Xina, de 50 a 90 cm d’alçària, amb fulles molt retallades i flors en forma de cor, de color de rosa o carmí, disposades en raïms penjants.
És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
bàlec
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, densament ramificat d’un color verd grisenc, amb poques fulles, i flors grogues i petites.
Viu sobre sòls silicis a l’alta muntanya de l’Europa occidental, al matollar de bàlec i ginebró És molt freqüent als Pirineus catalans
grapissar
Ecologia
Geologia
Capa de petits còdols calcaris d’origen orgànic (algues vermelles calcificades), acumulats en els fons marins.
En alguns països del nord d’Europa, amb el nom de maërl , el grapissar és extret i emprat com a corrector de sòls àcids
coprinàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada negra o molt fosca, amb tonalitat purpúria, de barret sovint cònic o ogival i làmines, en molts casos, deliqüescents ( Coprinus
).
Viuen sobre sòls humífers, femta, etc coprinàcies més destacades Coprinus sp bolet de femer, pixacà, coprí Coprinus comatus bolet de tinta Panaeolus sp paneolus
combinació
Música
En l’orgue, resultat que ofereix un mecanisme que, governant un sistema mecànic, pneumàtic, elèctric o electrònic, facilita a l’organista els canvis en la registració.
Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola o bé en interruptors a part L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres tantes com botonets, que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret de manual o de pedal És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes possibilitats…
País del Loira
Regió de l’W de França, al SE de Bretanya.
Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de…
Fundació, a París, del Front Nacional de Catalunya
A París, militants de diverses organitzacions —EC, Nosaltres Sols, PNC, ERC i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya— funden el Front Nacional de Catalunya
tamarigar
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada principalment per tamarius.
Es fa en terrenys prop de la mar i a les vores de corrents d’aigua de terra baixa, sobre sòls més o menys salins