Resultats de la cerca

Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València  Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar  Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el…

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…

Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de…

Es formà musicalment al Royal College of Music de Londres i amplià la seva formació a Siena, Ginebra i Zuric El 1962 debutà com a mezzosoprano en aquesta ciutat, interpretant Annina a Der Rosenkavalier R Strauss Poc després, passà a la corda de soprano El 1964 es presentà al Covent Garden de Londres com la Leonora d' Il Trovatore i de seguida s’especialitzà en els principals papers wagnerians i straussians El 1966 cantà per primera vegada a Bayreuth, on ha actuat regularment des d’aleshores, com també als principals teatres d’arreu del món, incloent el Metropolitan de Nova York,…

Després d'estudiar als Estats Units, començà una existència itinerant que la portà a estudiar a Perusa i Siena, i a treballar a Roma, on féu de guia turística, a Londres, com a redactora de textos publicitaris, i a Suïssa, l’Iran, la Xina i l’Aràbia Saudita, on fou professora d’anglès El 1981 s’establí a Venècia, on treballà a la delegació de la Universitat de Maryland en una base militar dels EUA fins el 1992, any que publicà la seva primera novella, Death at La Fenice , amb la qual inicià una sèrie de més de 30 volums protagonitzats pel comissari Guido Brunetti, els casos del…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G…

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964…

Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador 1965 i solista 1965-85 de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de compositors…

Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra…