Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
la Farga de Bebié

L’empresa tèxtil de la Farga de Bebié
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida entre el municipi de les Llosses (Ripollès) i el de Montesquiu (Osona), situada vora el Ter, aigua avall de Ripoll.
La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1895 pel suís Edmund Bebié Wild sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera La colònia inclou la fàbrica i els barris del Tibidabo, el Balcó del Ter, Sunyer i les Torres, situats a la dreta de la colònia en el sentit de baixada del Ter i pertanyents al municipi de les Llosses, i també els barris de Conangla i del Solell, l’abaixador del tren i l’església, que són a l’esquerra de la colònia i pertanyen al municipi de Montesquiu La fàbrica tancà al març del 2008
balança de pagaments interior
Economia
Balança de pagaments aplicada intrastatalment.
La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres Fou introduïda a Catalunya per Ramon Trias i Fargas, el qual amplià els estudis sobre balances comercials preexistents de Figuerola, Güell i Ferrer, Graell i Pi de Sunyer, i donà lloc, així, a d’altres estudis contemporanis Antoni Ros, Antoni Montserrat, Jordi Petit i Ernest Lluch, on destaquen, en conjunt, una balança comercial favorable, una sortida de capitals per a les finances centrals i les caixes d…
vicecanceller
Història
Oficial reial que presidia el Consell d'Aragó, creat l’any 1494.
El primer que exercí el càrrec fou Alfons de la Cavalleria, vicecanceller d’Aragó des del 1479 i de Catalunya i de València des del 1484 El 1523 el càrrec es desglossà de nou en tres, un per a cada estat, però fou reunificat de nou des del 1529 amb el nomenament de Joan Sunyer En absència d’ell presidia el Consell el tresorer A partir del 1622 la presidència passà, durant alguns períodes 1622-46, 1677-90, 1692-1707, en govern, però no en propietat, a lletrats, i després a nobles, anomenats presidents El vicecanceller havia d’ésser originari de la corona catalanoaragonesa
Castell d’Ogern (Bassella)
Art romànic
El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Joaquim Mallafrè i Gavaldà
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce, Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…
,
Castell de Castigaleu
Art romànic
Aquest castell en època islàmica controlava la marca amb el comtat de Ribagorça Conquerit en temps de la nova dinastia pamplonesa, en principi el seu domini estigué vinculat a un important llinatge indígena, els senyors de Rallui-Beranui Sunyer Josfred es titulà senyor de Castigaleu entre el 1040 i el 1060 Els seus descendents, Ramon Sunyer i Rotlan Ramon, gaudiren del feu fins que aquest darrer va ésser declarat traïdor 1085 Tanmateix, ja el 1069 Ramon Dac, senyor de Cornudella, figura com a tinent de Castigaleu Al segle XII la història del castell de Castigaleu és…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina