Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra…
Robert Mapplethorpe
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Estudià al Pratt Institute de Brooklyn entre el 1963 i el 1970, anys en què produí pellícules underground , escultures, collages i assemblages Al principi dels anys setanta introduí en les seves fotografies els temes que en caracteritzarien l’obra els retrats, especialment de personatges famosos les natures mortes amb flors i els nus, sovint amb forta càrrega sexual Les seves obres, fonamentalment en blanc i negre, destaquen per una acurada composició i una illuminació que realça la textura i la sensualitat de les superfícies L’any 1983 es féu una exposició retrospectiva de la…
Josep Martí i Sabé
Escultura
Escultor.
Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions individuals i…
pirofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…
dessecació
Química
Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de substàncies d’aquesta…
Richard Smith
Pintura
Pintor anglès.
Estudià a la Luton School of Art 1948-51 i, entre el 1959 i el 1961, residí als Estats Units, i definitivament des del 1978 Partint el 1958 de l’expressionisme abstracte nord-americà, en 1962-63 concebé les shaped canvases ‘teles amb forma’, en què modificava la superfície plana i quadrangular tradicional del quadre A partir de la dècada de 1990 retorna a un llenguatge bidimensional més convencional, consistent en la combinació de superfícies de colors plans El 1967 guanyà el Gran Premi de la Biennal de São Paulo, i l’any següent participà a la Documenta de Kassel Representà la…
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
secant
Matemàtiques
Dit dels plans que tallen les superfícies i les corbes sense ésser-ne tangents.
tribologia
Física
Part de la física que estudia el contacte entre superfícies que presenten moviment relatiu.
decapar
Tecnologia
Treure la capa d’impureses formada sobre superfícies metàl·liques per deixar-les químicament netes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina