Resultats de la cerca

En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns, amb una crinera llarga i…

L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La…

Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…

Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata…

El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir completament les sals d’…

Els angiomes cutanis o nevus vasculars són alteracions dels vasos sanguinis de la pell que originen taques o tumoracions de color més o menys vermellós, en general presents des del naixement o que apareixen durant els primers anys de vida Com que la majoria dels nevus angiomatosos desapareixen espontàniament durant la infantesa, hom no sol aplicar-hi cap tractament, excepte quan poden provocar complicacions, com ara hemorràgies Si no desapareixen i originen alteracions estètiques que causen conflictes emocionals a la persona afectada, hom pot procedir-ne al tractament La idea…

Definició El xarampió és una malaltia infecciosa molt freqüent d’origen víric, molt contagiosa, que en general es presenta durant la infantesa i es manifesta bàsicament amb erupcions en la mucosa bucal i la pell, febre, refredat nasal, conjuntivitis i tos En la majoria dels casos el procés infecciós remet de manera espontània al cap de set o deu dies que s’han iniciat les manifestacions Freqüència, edat i zones geogràfiques El xarampió és, de fet, un trastorn molt comú en totes les regions del planeta i afecta especialment els infants de fins a nou anys d’edat Als països en què la vaccinació…

La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres  Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval  2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011,  La memòria de l’arbre 2017, premi Anagrama…