Resultats de la cerca

Els pacients produeixen una quantitat excessiva d’àcid úric i presenten diferents alteracions com retard mental, conducta agressiva, automutilacions i altres trastorns neurològics La síndrome ha estat descrita 1964 pels metges pediatres nord-americans M Lesch i WL Nyhan

És anomenada insuficiència suprarenal crònica secundària una fallada de la funció suprarenal deguda al patiment de malalties que inhibeixin la producció d’ACTH —l’hormona hipofisial estimulant de les glàndules suprarenals— o bé consegüent a la utilització prolongada de fàrmacs amb propietats glucocorticoides, que origina símptomes com ara cansament, hipotensió arterial i trastorns gastrointestinals L’origen de l’alteració pot ésser variat, perquè la producció d’ACTH es pot veure reduïda a causa del desenvolupament d’un tumor que destrueixi la hipòfisi —com ara un adenoma o un…

Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal…

Es caracteritza per una instauració ràpida i un descens més o menys marcat del nivell de consciència, amb desorientació espaciotemporal i trastorns de la percepció Evoluciona lentament cap a la normalitat si hom en suprimeix la causa i en fa un tractament adequat

Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme

A diferència de la menopausa, que és la cessació de la funció sexual en la dona, s’esdevé entre límits d’edat molt variables Pot anar acompanyada de trastorns psíquics com ara ansietat, hipocondria, irritabilitat, manca d’atenció i de memòria i tristesa

L’embaràs múltiple o embaràs de bessons és una situació relativament freqüent caracteritzada pel desenvolupament simultani de dos o més fetus a la cavitat uterina L’embaràs múltiple se sol produir a conseqüència de la fecundació de dos òvuls despresos de l’ovari en un mateix cicle menstrual o bé d’una duplicació de les cèllules que formen l’ou Alguns dels medicaments que s’indiquen en el tractament de l’esterilitat poden induir ovulacions múltiples i, per tant, afavoreixen el desenvolupament d’embarassos de bessons Les dones entre els familiars de les quals hi ha hagut d’altres casos d’…

La malaltia d’Addison és una alteració crònica que es produeix per la destrucció de l’escorça suprarenal, la qual cosa determina una producció insuficient de les diverses hormones suprarenals —especialment el cortisol— i es manifesta amb trastorns molt diversos, com ara sensació de cansament, enfosquiment de la pell, pèrdua de pes, trastorns digestius i hipotensió arterial La manifestació inicial de la malaltia és una sensació de cansament que, en un primer moment, es manifesta de manera esporàdica, però que a poc a poc esdevé permanent, es troba present quan hom es desperta i s’incrementa al…

És anomenada tumor benigne d’úter la formació d’una massa cellular anòmala en algun punt de l’òrgan que, si bé es manté separada dels teixits propers, pot comprimir les estructures adjacents i alterar-ne la funció Els pòlips de coll uterí són tumors benignes molt comuns que formen una excrescència sobre la mucosa cervical que generalment entra, per l’orifici cervical extern, a la cavitat vaginal Els pòlips endometrials són tumors que formen una excrescència sobre la paret interna del cos de l’úter i es componen totalment o parcialment de teixits semblants al que cobreix l’interior de l’úter…

Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella…