Resultats de la cerca
Es mostren 2377 resultats
transformacions de Lorentz
En la teoria de la relativitat, formulació matemàtica que dona la correspondència entre les coordenades x, y, z, t d’un sistema de referència inercial S i un altre S’ de coordenades x’, y’, z’, t’.
El segon sistema es mou amb una velocitat v rectilínia i uniforme respecte al primer i al llarg de l’eix x Les transformacions de Lorentz són c essent la velocitat de la llum Si en aquestes relacions hom fa v / c → 0, és a dir, si hom considera velocitats v molt inferiors a la de la llum, obté les fórmules de transformació de Galileu de la mecànica clàssica principi de relativitat de Galileu Si les transformacions de Lorentz són aplicades a obtenir la transformació d’un segment definit per la diferència x 1 - x 2 de les coordenades de dos punts, en passar a x’ 1…
retroacció
Bucle de retroacció negativa en un regulador de boles o de Watt: el regulador s’oposa a tot canvi de la velocitat (senyal de sortida) obrint o tancnt la vàlvula (senyal d’entrada)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema qualsevol, acció d’aplicar una fracció del senyal de sortida novament a l’entrada per tal que actuï també sobre el sistema.
Un dels sistemes proveïts de retroacció, el servosistema, constitueix un tipus molt corrent d’automatisme En electrònica, hom aplica retroacció anomenada també reacció o realimentació en els amplificadors amb diverses finalitats pot ésser en fase o en oposició de fase La primera, o reacció positiva , és el fonament dels oscilladors la segona, anomenada negativa o contrareacció, millora les característiques dels amplificadors La retroacció intervé també en la regulació de diferents processos naturals biològics
curs
En el curs alt dels rius, on són freqüents els salts d’aigua, l’aigua baixa a gran velocitat i provoca una forta erosió sobre el terreny
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Camí que fan les aigües en llur anada cap a mar.
És un terme general aplicat a totes les formes de circulació hidrogràfica sense fixar-ne la jerarquia ni el tipus
quimiòstat
1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
principi d’incertesa
Principi d’incertesa, quan el fotó localitza la partícula, la seva velocitat canvia de forma sobtada (efecte Compton) i el procés de detecció del fotó difós comporta una certa indeterminació
© Fototeca.cat
Física
Principi enunciat per W. Heisenberg.
Segons aquest, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades tals com posició i quantitat de moviment o energia i temps d’una partícula Representant per Δ p i Δ q les indeterminacions d’una mesura de les variables conjugades p i q , l’expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula Δ p Δ q ≥ ħ/2 on ħ és la constant de Planck reduïda El principi d’incertesa és un dels principis fonamentals de la mecànica…
atmosfera
Astronomia
Meteorologia
Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes (atmosfera terrestre).
En els cossos celestes gasosos l’atmosfera és constituïda pel conjunt d’estrats més exteriors i menys densos La composició i el gruix de cada atmosfera varia d’un planeta o estel a un altre L’existència d’atmosfera en un astre pressuposa que la velocitat d’agitació tèrmica és més petita que la velocitat de satellització
túnel aerodinàmic
Física
Cavitat (generalment un tub) per la qual hom fa circular aire a diferents velocitats, a fi de determinar els paràmetres aerodinàmics d’un cos que s’hi introdueix.
Aquests paràmetres són la pressió exercida al voltant del cos, la temperatura que hi regna, els esforços a què és sotmès en funció de la velocitat relativa entre l’aire i el cos i les condicions de l’escolament En funció de la velocitat de l’aire, els túnels aerodinàmics són classificats en subsònics, supersònics i hipersònics El sistema per a fer circular l’aire pot ésser mitjançant un ventilador o un compressor o fent prèviament el buit Quan la velocitat ha d’ésser de més de cinc vegades la del so túnels aerodinàmics supersònics cal prendre algunes…
ona electromagnètica
Física
Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria (equacions de Maxwell).
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la…
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’…
Eva Diéguez Díaz
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
S’inicià l’any 1990 al Club Ciclista Lluçanès i posteriorment fou membre del Club Ciclista Maco Destacà en categories inferiors en la modalitat de velocitat El 1994 fou subcampiona d’Espanya i aconseguí el rècord estatal de 200 m en sortida llançada El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i participà en el Campionat del Món de la modalitat Es retirà l’any 1996