Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…

Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…

Vida Infant prodigi, s’inicià en la música amb el seu pare i alguns professors esporàdics, però la seva formació musical i intellectual fou essencialment autodidàctica Als set anys feu el seu primer concert públic, i el 1897 interpretà la  Simphonie espagnole d’Édouard Lalo al Carnegie Hall de Nova York, però la seva projecció internacional tingué lloc dos anys després a Berlín, on fou contractat per oferir quinze recitals per Alemanya Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional Al llarg de la seva carrera de violinista virtuós collaborà amb les…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…

Vida A vuit anys entrà a formar part del cor de la capella reial, on tingué com a mestres Henry Cooke i, probablement, també Pelham Humfrey Allí estudià violí, tiorba, virginal, orgue i teoria de la música Hi ha constància documental que el jove Henry fou, així mateix, deixeble de Christopher Gibbons i John Blow, amb el qual mantingué una estreta amistat i unes excellents relacions professionals Tenint en compte que als nens del cor se’ls animava a compondre, és possible que Purcell escrivís alguna obra durant la seva infantesa Copià molta música dels autors anglesos més rellevants, tant…

Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…

Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…

L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…