Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Santa Eulàlia (Enveig)
Art romànic
Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa…
Armènia 2016
Estat
El papa Francesc va visitar el Museu del Genocidi Armeni en la seva visita a Armènia © The Armenian Genocide Museum-Institute El 8 de setembre el primer ministre armeni, Hovik Abrahamian, va presentar una dimissió llargament esperada després d’haver-se mostrat incapaç d’afrontar diverses crisis econòmiques i polítiques Va ser substituït per l’antic alcalde de Yerevan, Karen Karapetian El nou primer ministre, independent i nascut a Nagorno-Karabakh, té forts vincles econòmics amb Rússia per mitjà dels seus negocis a l’empresa Gazprom A l’abril es van produir nous enfrontaments a la regió de…
Santa Maria de Castell-llebre (Peramola)
Situació Antiga parròquia, bastida al costat del castell que li donà el nom, ara convertit en santuari marià T Pollina L’església de la Mare de Déu de Castell-llebre es troba situada sobre un esperó rocallós, en un lloc eminent sobre el curs del Segre, just en el punt on s’inicia el congost del riu en el qual es construí la presa de l’embassament d’Oliana, al cantó oposat de l’emplaçament de l’antic castell d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG585608 L’itinerari que mena a l’església és el mateix que porta al castell de Castell-llebre JAA Història El lloc de Castell-llebre és documentat per…
Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Situació Edifici renovat en època barroca que conserva la base del campanar, ornada amb motius llombards, d’un anterior edifici romànic ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al centre del poble d’Alins, en una posició perifèrica del nucli urbà, al costat de la plaça principal i la carretera que voreja la població MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH619123 Història La vila d’Alins ha estat, ja des de temps antic, el centre principal de l’ocupació humana de la Vallferrera, i possiblement per això és el terme que ha generat més referències documentals d’època alt-medieval de tota…
Centro Escolar y Mercantil
Historiografia catalana
Institució vinculada als jesuïtes i fundada a l’inici del s. XX a la ciutat de València.
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de…
El Punt Avui

Portada del dia 31 de juliol de 2011 d’El Punt Avui
Periodisme
Publicacions periòdiques
Diari en català publicat des del 31 de juliol de 2011 a partir de la unificació de les capçaleres dels diaris El Punt i Avui.
Editat pel grup Hermes Comunicacions, el febrer del 2012 l’empresari gironí Joaquim Vidal arribà a un preacord per a adquirir una participació majoritària del diari Té una edició nacional i edicions parcialment diferenciades segons àmbits territorials comarques gironines, el Maresme, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, demarcació de Lleida, demarcació de Barcelona i comarques centrals 2016 Des del 2013 incorpora també el diari esportiu L’esportiu Publicà també la secció Sortim , dedicada a l’oci, les festes i les tradicions, i alternativament, un dels quatre suplements tradicionals…
Sant Gervasi i Sant Protasi (la Garriga)
Art romànic
La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra No hi ha gaire documentació de…
Sant Martí de Cerdanyola del Vallès
Art romànic
La primera església de Sant Martí era situada a la vall d’Aura, a la vora d’on ara hi ha la Flor de Maig, probablement ningú, però, n’ha trobat cap resta ni se’n coneix la situació exacta Devia construir-se pels voltants de l’any 1050, per tal com coneixem dues deixes destinades a la dedicació de l’església properes a aquesta data, una d’un mancús de l’any 1042 i l’altra de dos mancusos del 1047 Un segle més tard, el 24 de febrer de l’any 1145, fou consagrada l’església ben segur que aquesta consagració deu correspondre o bé a un nou edifici o bé a una refecció de l’anterior Aquesta església…
Sal’ut
Astronàutica
Sèrie de petites estacions orbitals científiques o militars de l’URSS que, entre 1971 i 1986, foren col·locades en òrbita sense tripulació i algunes de les quals serviren posteriorment d’habitacle per als cosmonautes que hi arriben a bord dels Sojuz
.
La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents Gràcies a la…
Sant Iscle de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina