Resultats de la cerca

Nét del compositor Eduard Strauss i nebot de Johann Strauss fill, començà la seva carrera exercint d’acompanyant de classes de cant a Viena, primer a l’Escola Auer-Weissgerber i després, entre el 1946 i el 1956, a la classe d’Alfred Jerger al conservatori Debutà com a director d’orquestra a la capital austríaca el 1949, i aviat destacà com a expert intèrpret de les obres de la seva família, de WA Mozart i de F Schubert, que el feren molt popular i el portaren de gira per tot Europa i Àsia En 1956-67 dirigí l’Orquestra Simfònica de Tòquio, i el 1966 fundà l’Orquestra Johann…

Estudià composició a Pest amb M Mosonyi i ben aviat començà a publicar les seves pròpies obres El 1865 es perfeccionà a Leipzig amb M Hauptmann, i l’any següent amb P Cornelius a Munic, ciutat on conegué R Wagner i H von Bülow més tard fou amic de F Liszt Participà en la fundació de la Societat Wagneriana de Pest el 1872, que després dirigí, i també organitzà la segona estada de Wagner a Hongria Fou director de l’Escola d’Art Dramàtic a partir del 1881 i posteriorment succeí a Liszt al capdavant de l’Acadèmia de Música de Budapest 1887-1919, on donà acollida a compositors com B…

Estudià al Conservatori Central de Moscou i es perfeccionà amb Leonid Kogan L’any 1980 rebé el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, la Medalla d’Or del Concurs Cajkovskij de Moscou Ha fet una espectacular carrera de concertista amb directors com C Abbado, J Eliot Gardiner, K Masur, K Nagano o W Sawallisch El 1998 interpretà els concerts per a violí de B Bartók i I Stravinsky amb la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció d’EP Salonen Mullova ha enregistrat els concerts de J Brahms, F Mendelssohn, S Prokof’ev i J Sibelius, així com Les quatre estacions…

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure…

Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i…

Començà la seva educació musical amb A Barbieri Tocà el piano en públic per primera vegada quan tan sols tenia sis anys, i poc després feu els primers intents com a compositor Orfe de pare a vuit anys, es traslladà amb la seva mare a Trevi, on continuà els estudis de piano amb C Natalucci, fins que el 1860 tornà a Roma i hi portà a terme una important tasca concertística Dos anys després es convertí en alumne i protegit de F Liszt, que l’animà a conèixer i, posteriorment, a difondre la música simfònica europea Així, dirigí la primera representació italiana de la Tercera simfonia…

Estudià a Bolonya amb C Vezzani, i debutà el 1926 a Cremona sota el pseudònim de Maria Biachi Un any després ho feu a Parma en el paper de Liù, a Turandot El 1928 cantà per primera vegada a la Scala de Milà interpretant Els mestres cantaires de Nuremberg , moment a partir del qual desenvolupà una reeixida carrera fins a la seva retirada dels escenaris, el 1950 Cantà al Covent Garden de Londres 1937-39 i el 1938 inicià la seva primera gira nord-americana, durant la qual es destacà especialment a San Francisco i Nova York Feu una gran creació del paper titular de Manon Lescaut , a la qual cal…

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges…

Estudià piano amb Àngel Soler i posteriorment clavicèmbal, amb Ton Koopman, al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam També cursà les disciplines de repertori vocal i acompanyament amb A Soler, P Schilawsky i M Zanetti, direcció coral amb E Ribó i direcció d’orquestra amb S Celibidache a la Universitat de Trier, a Alemanya Actuà com a solista de piano amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per A Ros Marbà, al Palau de la Música Catalana Especialitzat en instruments històrics per a teclat -clavicèmbal i fortepiano -, participà en festivals importants com els de Granada, Viena i Puerto…

Es formà com a infant de cor a El Pilar, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb H Eslava Segons B Saldoni, des del 1848 fou organista a l’església de San Gil de Saragossa A partir del 1858 ho fou a l’església d’Atocha de Madrid, i més tard desenvolupà la mateixa tasca a l’església del Buen Suceso En ésser nomenat professor de solfeig al Conservatori de Madrid es pogué dedicar a la composició amb una intensitat destacable Redactà un Método de órgano 1860-67 que havia d’ésser la introducció al Museo orgánico d’Eslava Ben considerat com a organista, compongué un bon nombre de…