Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana

Soci del Club Gimnàstic de Tarragona des del 1957 i ànima de l’entitat Saguer, i en ocasions davanter, s’especialitzà en pala curta, paleta de cuir i pala llarga Es proclamà campió de Catalunya de paleta de cuir amb Josep Bravo 1971, 1975 i campió de pala curta amb Pere Andreu 1968-71, 1973, 1976, 1977, amb qui fou doble campió d’Espanya 1980, 1981 En el Torneig Internacional de Biarritz França, fou campió de les tres especialitats de paleta de cuir amb Agustí Brugués 1974, de pala curta amb Pere Andreu 1977 i de pala llarga 1979 Durant dotze temporades fou seleccionat per a representar…

S’inicià en el món de la competició a través de l’enduro, i aconseguí el títol estatal júnior de 80 cc 1990 i el Campionat d’Espanya absolut de 80 cc 1992 El 1993 quedà només a 17 s de guanyar el Mundial de les Nacions Fou subcampió d’Europa d’enduro 1995 i campió d’Espanya de la mateixa especialitat en 125 cc 1999 Participà deu vegades en el Ralli Dakar, en el qual assolí la quarta posició 2001, 2005 Fou, a més, el primer pilot privat a guanyar una etapa del ralli 2000 En el seu palmarès també consta el rècord de victòries del Ralli Baja Aragón 1998, 2000, 2001, 2003, 2005 i…

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió 1982-85 i amb el primer equip 1985-87, amb el qual disputà 55 partits Guanyà una Copa de la Lliga 1985 A continuació fou cedit al Sabadell 1987-89 i, posteriorment, milità en el Mallorca 1989-93 i 1995-96 i l’Albacete 1993-95 Una lesió l’obligà a retirar-se al novembre del 1995 En la seva primera temporada amb el Mallorca fou elegit millor defensa central de primera divisió per la revista Don Balón

Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 i en el Campionat d’Europa 1966, en el qual fou finalista als 400 m lliure i al…

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera , 1953…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué senador