Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
vent
Meteorologia
Geografia
Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…
destil·lació

Destil·lació fraccionada amb columna de plats
© Fototeca.cat
Química
Operació de separació, total o parcial, dels constituents d’una mescla líquida segons llur diferent pressió de vapor.
Hom basa la destillació en el fet que el vapor en equilibri amb el líquid és, en general, més ric en el constituent més volàtil És una operació molt corrent i important, tant al laboratori com a la indústria, que consisteix a vaporitzar parcialment la mescla en general fent-la bullir i condensar els vapors, recollint el condensat separadament del residu Hom pot fer la condensació directament, evitant qualsevol retrogradació destillació simple , o bé després d’haver obtingut per condensació parcial dels vapors, és a dir, per rectificació, llur progressiu enriquiment en el constituent més…
Necròpoli de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau Darrere l’absis n’hi ha així…
Sant Romà d’Aineto (Lladorre)
Art romànic
Situació Edifici d’una sola nau tancada a llevant per un gran absis ornat sota el ràfec amb un fris d’arcuacions molt matusseres ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és al centre del poble d’Aineto, situat a uns 2 km de Tavascan, i a uns 4 km de Lladorre JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH566224 Història El lloc d’ Aniet formava part del conjunt de poblacions de la vall de Cardós que, segons l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, o del Pui, de l’any 1146, havien de contribuir al manteniment d’aquesta nova església Concretament, Aineto ho feia amb mig modi de cereals a l’any La…
Sant Cristòfol de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la carretera de…
Castell de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, l’element més ben conservat de l’antiga fortalesa, restaurada els darrers anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, situat a l’enclau de la Manresana, s’alça en un lloc aturonat 580 m d’altitud proper a la carretera de les Malloles, al SE dels Prats de Rei Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 2 de la carretera dels Prats de Rei a Igualada FJM-AMB Història El terme d’aquest castell comprenia la part més ponentina de l’actual terme municipal dels Prats de Rei, ja que els antics termes de…
Sant Serni de Terrers o de la Torre (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on és apreciable la porta d’entrada, al capdavall de la nau, i el cos d’edifici erigit posteriorment J Pons Sant Serni de Terrers o de la Torre és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Capolat, a l’inici de la Vall de Lord i prop de la riera de l’Aigua de la Corba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 94,9 — y 62,8 31 TCG 949628 Per arribar a Sant Serni cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i…
Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)
Art romànic
El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…
El lerrouxisme
A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…
La Setmana Tràgica
El terme Setmana Tràgica fa referència a un conjunt de fets violents que es van produir entre el 26 de juliol i l’I d’agost de 1909 a moltes ciutats catalanes i que es van caracteritzar per un atac especial envers les propietats eclesiàstiques La causa immediata i comuna a tots els llocs on hi hagué conflicte fou la protesta contra la tramesa repetida de soldats reservistes al nord d’Àfrica, arran dels fets de Melilla Un Reial Decret del juliol del 1909 autoritzava a cridar de nou a files les lleves posteriors a l’any 1903 Aquest fet afectà, majoritàriament, obrers casats i amb fills que no…