Resultats de la cerca
Es mostren 2263 resultats
Obituari 2012
Relació de personatges que han traspassat l’any 2012 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Javier Aguirre Felipe Saragossa, 1947 – Saragossa, 21 d’agost de 2012 Historiador aragones Julieta Agustí i Farreny Lleida, 1952 – Llardecans, Segria, 8 de juny de 2012 Fundadora i directora del Centre 1986 i de la Fira 1990 deTitelles de Lleida Abd Alla Yussuf Ahmad Gaalkacyo, Mudug, 15 de setembre de 1934 – Abú Dabí, Emirats Arabs Units, 23 de març de 2012 Polític somali Humayun Ahmed Kutubpur, Netrakona, 13 de novembre de 1948 – Nova…
La pintura d'història
La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del…
pactes de la Moncloa
Política
Acords signats el 25 d’octubre de 1977 al palau de la Moncloa, seu de la presidència del govern espanyol, pel govern espanyol i representants de partits polítics, sindicats i empresaris per fer front al moment crític de l’Estat espanyol durant la Transició.
El pacte presentava dos vessants econòmic i polític En l’ecònomic, la difícil situació d’Espanya, amb una inflació i un deute preocupants afavorits per la crisi del petroli, comportà l’acceptació de l’acomiadament lliure de fins a un 5% del personal de les empreses i l’establiment d’un límit als increments salarials del 22% S’acordà també frenar la devaluació de la pesseta i s’acceptà el dret d’associació sindical En el terreny polític, la censura fou derogada, es declarà illegal i es penalitzà la tortura, es reconegueren la llibertat d’expressió i les de reunió i associació polítiques, i s’…
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770 en teologia i en ambdós drets a la Universitat Pontifícia d’…
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Pioner en la utilització del dodecatonisme a Itàlia, és, sense cap mena de dubte, un dels compositors italians més destacats del segle XX Rebé les primeres lliçons de música a la seva ciutat natal El 1916 la seva família es traslladà a Graz, a Àustria, on continuà la seva formació musical Fou precisament en aquesta ciutat on assistí regularment a les representacions operístiques que hi tenien lloc i on sentí per primera vegada, el 1917, l’òpera L’holandès errant de R Wagner Sembla que això el feu decidir-se definitivament per la composició i el 1922 anà a Florència, on estudià al…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…