Resultats de la cerca
Es mostren 6323 resultats
Andrés Bello
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Humanista llatinoamericà.
Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la…
Salvador Brotons i Soler
Música
Director d’orquestra, compositor i flautista.
Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior Amplià estudis a França i a la Gran Bretanya El 1985 abandonà la seva dedicació a la flauta com a membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i de l’aleshores anomenada Orquestra Ciutat de Barcelona L’any següent, i fins el 1987, fou director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Florida, i posteriorment fou titular, durant deu anys, de l’Orquestra de la Universitat de Portland Fou director titular de l’Oregon…
Martirologi d’Ató (Ms. 129)
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 129, el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que alludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms 129 de Vic XLIII del catàleg de Villanueva * , és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms…
Vilatge del Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix al cim del tossal i a les…
Necròpoli de Cal Garrifes (Navàs)
Art romànic
Situació Aquestes tombes es localitzen a uns 50 m de la casa ensorrada de Cal Garrifes, sobre una codina Long 1°40’35” - Lat 41°53’5” Per anar-hi s’agafa l’antic camí que de Cardona anava a Manresa, el qual comença vora el monòlit de la vella Creu de Montserrat, passant per l’Oratori d’en Ribera, el mas Bolsegura i arribant al Pla del Conill al cap d’un quilòmetre Un cop allí cal dirigir-se vers el mas l’Alzina passant primer sota Fontelles del Mas i després, un quilòmetre més, de caminada, per Cal Garrifes Ben aviat, seguint naturalment el camí de carro, es troben a ambdós costats d’aquest…
Vila medieval de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…
Castell de Montsonís (Foradada)
Art romànic
La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…
Alimentació complementària de l’infant
A partir d’una determinada edat, l’infant ha de començar a rebre de mica en mica altres aliments, perquè la llet ja no li proporciona totes les substàncies nutritives necessàries per al seu desenvolupament, i perquè s’ha d’anar acostumant a altres gustos i textures per a poder-se alimentar com les persones adultes Aquests aliments que el nodrissó rep com a complement o substitut parcial de la llet són anomenats alimentació complementària No hi ha cap criteri uniforme sobre el moment precís per a introduir l’alimentació complementària, ni sobre el tipus d’aliments que s’han d’anar afegint En…
El que cal saber de l’artritis reumatoide
Patologia humana
L’artritis reumatoide és una malaltia d’origen desconegut que consisteix fonamentalment en una inflamació de les articulacions petites de les extremitats, en general simètrica L’evolució de la malaltia és imprevisible, ja que es pot interrompre espontàniament en qualsevol moment o bé prolongar-se de manera indefinida En general, hi ha períodes d’exacerbació simptomàtica que s’intercalen amb èpoques en què les molèsties minven o desapareixen Amb el pas del temps, els períodes simptomàtics són cada vegada més prolongats Durant les fases d’agudització, les articulacions afectades es presenten…