El que cal saber de l’artritis reumatoide

  • L’artritis reumatoide és una malaltia d’origen desconegut que consisteix fonamentalment en una inflamació de les articulacions petites de les extremitats, en general simètrica.
  • L’evolució de la malaltia és imprevisible, ja que es pot interrompre espontàniament en qualsevol moment o bé prolongar-se de manera indefinida. En general, hi ha períodes d’exacerbació simptomàtica que s’intercalen amb èpoques en què les molèsties minven o desapareixen. Amb el pas del temps, els períodes simptomàtics són cada vegada més prolongats.
  • Durant les fases d’agudització, les articulacions afectades es presenten tumefactes, doloroses i calentes. D’altra banda, hi ha també símptomes generals com ara febre, manca de gana, debilitat i pèrdua de pes. En cada exacerbació, la malaltia se sol estendre i afectar noves articulacions. Amb el pas del temps, la inflamació crònica pot deformar les articulacions i impedir-ne el moviment normal.
  • És habitual que l’artritis provoqui una rigidesa matutina en les articulacions alterades, i per això és difícil de moure-les després del repòs de la nit. De vegades, arriben a passar hores fins que no es recupera una certa facilitat de moviments.
  • Les persones que en són afectades han de procurar de reposar com a mínim unes deu hores cada nit i durant algunes estones de dia. Però també cal que hom efectuï uns exercicis físics determinats per prevenir les deformitats sota el control d’un fisioterapeuta, que triarà els més adequats.
  • Ni l’evolució de la malaltia ni la intensitat dels símptomes no es relacionen amb els canvis climàtics ni amb les modificacions dels hàbits alimentaris, de manera que no cal que els malalts segueixin una dieta especial ni que adoptin precaucions pel que fa a unes condicions climàtiques específiques.
  • Cal ésser constant amb la medicació, ja que habitualment és molt prolongada i s’ha de seguir durant anys o bé tota la vida. Qualsevol canvi que es presenti en la simptomatologia ha d’ésser comunicat al metge, perquè és possible que calgui modificar la medicació. Sovint, un fàrmac útil durant una època comença a ésser ineficaç i cal administrar-ne un altre.