Resultats de la cerca

Inicià estudis amb el mestre Martí, i els continuà amb Ll Millet i JB Pellicer Fou alumne d’A Nicolau harmonia, J Lamote de Grignon composició i JB Lambert orgue El 1915 dirigí el Cercle Musical Bohemi Fundador de l’Orfeó Núria i secretari de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, es distingí com a pianista de repertori de diferents cantants catalanes de l’època, com Conchita Callao, Pilar Rufí o Mercè Plantada El 1925 sà de la direcció dels concerts Catalònia Exercí la crítica musical en diferents publicacions barcelonines i estrangeres És autor de música de cambra i incidental i d’obres per…

Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues misses de glòria Compongué l…

Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa…

Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…

S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments Carro di fedeltà…

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta amistat amb ChA…

Estudià violí i després composició amb Heuberger Un cop als Estats Units, exercí de pianista i el 1912 publicà les seves primeres obres A partir del 1914 començà a escriure la música de diverses comèdies musicals per als germans Shubert The Passing Show , 1914, amb lletra de H Atteridge Altres títols d’aquest gènere són Robinson Crusoe Jr 1916, Sinbad 1918 i Bombo 1921 Les seves operetes, especialment les de la dècada dels anys vint, foren molt populars als EUA The Rose of Stamboul 1922, The Student Prince 1924, The Desert Song 1926, amb lletra d’O Hammerstein II i Rosalie 1928, amb lletra d…

Provinent d’una família calvinista, aprengué els rudiments de la música amb el seu pare La seva delicada salut -patia bronquitis asmàtica-, li impedí d’assistir a l’escola durant la seva infantesa i fou educat a casa Deixeble de D Wagenaar a Utrecht entre el 1911 i el 1916, posteriorment fou professor del Conservatori d’Amsterdam 1918-30 i del Conservatori de Rotterdam 1930-47, centre aquest darrer on deixà la seva empremta en compositors més joves, com ara R Escher, P Ketting o ThP Van Baaren Influït en les primeres obres per la música postromàntica i per l’impressionisme…

L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano, cançons per a veu…

Fill de l’organista del seu poble, a onze anys entrà a la Chapel Royal Fou més tard deixeble de Thomas Attwood Durant un curt espai de temps feu de tenor al Covent Garden Després d’ocupar el càrrec d’organista en diverses esglésies, el 1838 fou el successor de T Attwood a la catedral londinenca de Saint Paul L’any 1856, arran de la mort de W Knyvett, fou nomenat compositor de la Chapel Royal i el 1872 rebé la dignitat de sir La seva obra consta bàsicament de glees , un tipus específicament anglosaxó de música coral, i també d’un voluminós conjunt de peces de música sacra La seva…