Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Atlas lingüístic d’Andorra
Atles lingüístic del Principat d’Andorra, confeccionat per Antoni Griera.
Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’ Atlas lingüístic de Catalunya , del qual aquest ve a ésser un complement Fou publicat el 1960
Ignasi Barraquer i Barraquer

Ignasi Barraquer
Família Barraquer
Oftalmologia
Oftalmòleg, fill i deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un instrument…
La mort de l’escolà
Música
Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’ Orfeó Català l’1 de gener de 1900
vescomtat de Ros
Berenguer de Vilaragut i Mercer
Història
Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau.
Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels bàndols 1411, però…
Joan Vila i Grau
Art
Artista plàstic, fill i deixeble d’Antoni Vila i Arrufat.
Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962 Llars Mundet, 1963 església…
Blanqueta
Literatura catalana
Protagonista de L’orfeneta de Menargues, d’Antoni de Bofarull.
De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
folklore

Portada d’una edició moderna de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó (Antoni M. Alcover) amb dibuixos de Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Folklore
Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.
El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…
principat de Santa Severina
Història
Títol senyorial concedit el 1464 al regne de Nàpols a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni Ventimiglia.