Resultats de la cerca
Es mostren 4122 resultats
Francesc Pla i Duran
Pintura
Pintor.
Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…
Sándor Petöfi
Literatura
Poeta hongarès.
Màxim representant del Romanticisme a Hongria D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants Fou descobert pel poeta Vörösmarty Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’exaltació de grans…
Roser Matheu i Sadó
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla de Francesc Matheu Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Collaborà a Claror , publicà poemes a Marinada , De Tots Colors , Feminal , La Publicitat i La Veu de Catalunya , i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris Amb el seu marit, el compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona sobre temes…
,
Ovidi Montllor i Mengual
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…
Josep Maria Rubiralta i Vilaseca

Josep Maria Rubiralta i Vilaseca
© Werfen Group
Economia
Empresari.
Format a l’escola de negocis ESADE i a les universitats de Harvard i Stanford, fundà amb el seu germà Francesc Rubiralta i Vilaseca les empreses de capital familiar Izasa de material hospitalari 1966, i CELSA de laminats d’acer Ambdues empreses tingueren un gran creixement fins a situar-se entre els líders internacionals en els camps respectius Izasa, dirigida des del principi per Josep Maria Rubiralta, es dedicà al llarg dels primers vint-i-cinc anys de la seva existència a la distribució de productes sanitaris, especialitzant-se en el camp del diagnòstic in vitro L’any 1991 adquirí…
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces…
Alfons López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, il·lustrador, humorista i autor de còmics.
S'inicià professionalment a la seva ciutat natal al final de la dècada dels anys seixanta Des d’aleshores ha collaborat en un gran nombre de publicacions periòdiques, tant de la premsa generalista Diario de Lérida , Oriflama , Grama , Diario de Barcelona , Mundo Diario , Canigó , El Viejo Topo , Avui , La Vanguardia i El Periódico com en publicacions d’humor i còmics Patufet , TBO , El Papus , El Jueves , Rambla , Más Madera i Fluide Glacial Fou també fundador i collaborador en diverses revistes de còmics i humor, entre les quals cal citar Butifarra 1975-78 Ha publicat diversos àlbums de…
literatura uruguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a l’Uruguai.
Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…
acords de Dayton
Nom amb què són coneguts els tractats signats el 1995 que posaren fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-95).
Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents de Croàcia,…