Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
filogènesi
Biologia
Procés de desenvolupament dels diferents grups d’organismes en l’aspecte específic i llurs relacions evolutives.
Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i fins i tot de…
fàding
Fenomen degut a les condicions canviants de la ionosfera i que consisteix en la variació de l’amplitud del senyal rebut per un receptor.
És especialment notable en ones curtes, i dificulta l’audició, a causa de les fluctuacions produïdes en el so Les ones emeses per l’antena emissora arriben al receptor per dos camins de longitud diferent el directe i el reflectit a la ionosfera, i aquesta diferència de recorregut produeix unes debilitacions i uns reforçaments de les ones rebudes, segons la fase amb què arriben L’estudi del fàding és molt important en comunicacions mòbils, ja que les ones rebotades no se sumen en fase amb el senyal directe, i es crea així una combinació del senyal original amb diverses rèpliques d’aquest,…
antropologia social
Antropologia
Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.
L’antropologia social es proposa d’obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d’una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d’altres societats, procura d’establir models i categories d’institucions socials És caracteritzada pel seu mètode d’investigació integral i per l’aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d’altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir, tractant d’obtenir…
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del Vallès, Santes…
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè reaccioni només l…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia
Literatura
Escriptor, genealogista i historiador aragonès, amic de falsificacions que després combaté, i polemista polític anticatalà.
Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de…
Léon Marie Esprit Walras
Economia
Economista francès.
Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana 1870-92 Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal coincidí en això amb KMenger i WSJevons , generalitzà l’anàlisi a diversos…
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Banco Popular Español
Entitat bancària de caràcter cooperatiu fundada a Madrid el 1926 amb el nom de Banco Popular de los Previsores del Porvenir.
El 1947 canvià el nom per l’actual Des dels anys quaranta s’expandí a tot l’Estat espanyol, amb el suport inicial del Banco Central, mitjançant l’obertura d’un gran nombre d’oficines i el control dels bancs regionals Banco de Andalucía, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear, Banco de Galicia, Banco Vasconia i Banco Popular Hipotecario El 1968 establí la primera sucursal a França La xarxa s’amplià fins a esdevenir filial 1991, Banco Popular France, venuda a Crédit Mutuel el 2008 Des del final dels anys vuitanta creà diverses societats amb el grup alemany Allianz, i amb altres entitats…
La talaia de Sant Carles
Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…